Sempre s’ha dit que Menorca, per la seva mida, és com una gran família on ens coneixem gairebé tots d’una cosa o una altra. És per això que em va fer gràcia l’altre dia quan m’explicaven que temps era temps en aquestes mateixes pàgines, existia una secció molt llegida que es deia «Van y vienen». Una columna on apareixia una llista més o menys detallada de les persones que arribaven o marxaven cada setmana de l’aeroport. «El Sr. Pons y su esposa han viajado a Barcelona para visitar a un familiar», «El joven Luis Salord ha regresado de Valencia por trabajo», «Las hermanas Coll se desplazan a Mallorca para asunto familiar».
No sé si devia ser ben bé així, perquè no he tingut temps d’anar-ho a consultar a l’hemeroteca però m’imagino que en aquell moment de pocs avions, devia ser relativament fàcil anar parlar amb el que sortia o entrava per la porta de l’aeròdrom i interessar-se per la seva ruta amb més o menys fortuna. Les darreres dades facilitades per AENA diuen que vam tancar l’any amb més de 4 milions de passatgers, cosa que faria inviable plantejar-se parar a tothom però tal vegada, si algú s’animés, un bon moment per reprendre «Van y vienen» podria ser aquesta època de l’any. Son aquests mesos d’hivernació en els que veiem com l’antídot de la desestacionalització, no acaba de funcionar. Dimarts mateix a Palma, on vaig participar de la trobada de Cercles d’Economia de Mallorca, Barcelona i Menorca, vam poder tornar a constatar com la ciutat mantenia un ritme fluid d’anades i vingudes. Ens agradi o no, aquí encara seguim formant part d’aquest club estructural d’economies estacionals que s’esforcen per deixar de ser-ho.
