Tant les persones com els pobles poden estar estressats. Si no superen un cert nivell, és normal, però si la tensió augmenta, s'arriba a la patologia. A l'inici de 2024 podem detectar les alarmes de perill, que per a uns comencen a ser ensordidores, però que altres no senten. No tots som iguals (davant la llei, sí, però davant la vida, no). Moltes vegades, els desastres arriben insidiosament i no els veiem venir fins que els tenim damunt.
Si volem viure bé i gaudir de benestar, hem d'aprendre a detectar aquests nivells insans de mala bava que ens poden amargar l'existència. Hi ha èpoques millors i pitjors. Però moltes vegades, no són tan importants les causes externes com l'actitud de cadascú davant les coses que passen. Ens volen empipar, enganar, irritar, ofendre. Ens fan la guitza per a provocar-nos. Aquest assetjament autoritari i fanàtic ens dona maldecaps. Quina tabarra! Poderosos mitjans de propaganda, adoctrinament i influència aspiren a controlar-nos i enfrontar-nos. Si no vas viu, acabes atrapat en les xarxes del ressentiment i de l'odi. L'únic contrapès al poder és la Justícia. Però ara es pot passar de perseguit a perseguidor de la Justícia i si el poder aconsegueix controlar-la, es transforma en un poder il·limitat, despòtic. Ja no l'aturarà ningú.
L'odi és una droga que crea addicció, dependència, que consumeix la vida. Dividir-ho tot entre bons i dolents, amics i enemics, fomentar el narcisisme i la manca d'empatia, les ideologies criminals que sacrifiquen la persona a la utopia, l'individu al col·lectiu, els principis a les finalitats egoistes o al benefici personal, acaba en tragèdia. El món està ple d'exemples i aquí no volem ser cap excepció. Ja ho hem reduït tot a la dreta-extrema-dreta contra l’esquerra-extrema-esquerra. En tost d’emprar les llengües per a comunicar-nos, les utilitzem per a enfrontar-nos. De tot es fa negoci. Tothom s’ofèn i s’indigna.
On han quedat la bona educació, el respecte, la tolerància, el consens a partir del diàleg, el raonament i totes aquelles qualitats que fan més amable la convivència, més constructiva la societat i més pacífic el món? La pau no pot quedar reduïda a l'absència de guerra o de conflictes. Si a la nostra ment no hi ha pau, l'infern ja ha començat a apoderar-se de la nostra mirada. La violència creix a poc a poc, fins que esclata i fa mal.
La polarització elimina dubtes, elimina la moderació, elimina el diàleg i acaba per eliminar gent. Règims de terror n'hi ha hagut molts, de dretes i d'esquerres, encara n'hi ha, espargits per tot arreu. Les víctimes es compten per milions. Guerres, repressió, dictadures, falses democràcies, màfies i altres desgràcies no ens abandonen. Hem de conviure i, a vegades, sobreviure a tots aquests mals universals.
És millor viure relaxats que crispats o emprenyats. El mal humor no ens deixa gaudir de la vida i és senyal de fracàs. Hi ha formes de pensament tòxic que són automatismes inconscients. El pensament dicotòmic, per exemple, és un pensament rígid i inflexible que no admet matisos. Només extrems. O el perfeccionisme. O la generalització excessiva. Totes aquestes respostes cognitives ens fan patir inútilment.
El món és com és. Moltes coses no les podem canviar. Però la nostra ment fa malbé qualsevol moment o experiència, només interpretant de manera equivocada la situació. Alexéi Navalni, dissident rus que en Putin ha tancat a una presó perduda a l'Àrtic, ha declarat: «Encara estic de bon humor». Hem d’aprendre a ser lliures, igual que aprenem a ser esclaus.
