Un dels tòpics que hauran sentit és que tenim la generació millor formada de la història. Joves que han acabat els seus estudis i que després es troben amb un mercat que no els accepta, o els degrada amb sous miserables, o que han de buscar-se una vida professional millor més enllà de les fronteres. Inversió perduda.
Un altre tòpic és la queixa dels empresaris que no troben professionals ben formats en molts dels sectors que encara mouen l’economia. Entre les dues visions hi ha una contradicció evident, que representen camins que no es troben.
Les dades que vam publicar ahir sobre l’informe PISA a Menorca afegeixen un ingredient més a l’anàlisi. Perdem qualitat entre els alumnes de 13 anys, que són els que participen en l’enquesta. Hem baixat en tots els camps, la comprensió lectora, les matemàtiques i el coneixement científic.
La formació no rep el respecte que es mereix. Els canvis legislatius en són el millor exemple. I estic convençut que el cansament i la desmotivació dels mestres i professors també ha de tenir el seu efecte. La Lomloe, la darrera de la col·lecció, té aspectes positius per atendre la qualitat i els docents s’havien preparat per dur-la a la pràctica amb jornades de formació. Però el PP no la vol aplicar. I es dona prioritat a un aspecte secundari, com és el dret a l’elecció de llengua. L’energia, que no es crea ni es destrueix, que es perd en aquest debat posa en dubte la capacitat intel·lectual dels nostres polítics per donar respostes a les necessitats urgents de formació. I ara s’hi afegeix el debat polític sobre com ha de ser la prova de selectivitat, que ara es diu Ebau. I encara hi ha la idea de Vox de contractar més inspectors d’educació per comprovar, denunciar i sancionar aquells professors que adoctrinin a les aules.
En definitiva, s’hauria de passar la prova PISA als responsables polítics, i els que no demostrin un nivell suficient a l’hora de definir les prioritats haurien de dimitir.
