Pere Gomila imparteix, des de principi d’any, un taller d’escriptura poètica a la Biblioteca Pública de Maó que coordina Núria Pons Capella, tècnica d’activitats d’aquest actiu centre cultural.
Fill d’Arcadio Gomila, qui tants anys va exercir la corresponsalia de «Es Diari» a Alaior, Pere, de formació autodidàctica, publica, a 24 anys, «Regió afòtica», el seu primer aplec de versos. Lletraferit inquiet, organitza amb Jordi Vivet el grup Es Mussols; s’implica en l’Institut Menorquí d’Estudis, on avui exerceix com a cap de la Secció de Llengua i Literatura; és president de Joventuts Musicals d’Alaior i un dels coordinadors dels anuals recitals «Illanvers».
Pere Gomila és d’escriptura lenta, pensada, reflexiva, on hi descobrim el solatge de centenars de lectures i mirades d’altres autors amb els quals comparteix pensaments, històries vives i emocions. El poeta de «Cristalls» i «Els colors de l’edat» viu altres vides als seus versos.
El gran referent i mentor de Gomila és Vicent Andrés Estellés del qui va parlar amb goig i emoció a l’acte de reconeixement celebrat el 15 de març amb motiu del centenari del naixement del poeta a Burjassot.
Entusiasmat, qualifica l’autor d’«Els amants» de poeta còsmic a la manera de Neruda o Whitman, capaç de transformar qualsevol impuls, qualsevol element de la quotidianitat més prosaica, en matèria poètica de primeríssim ordre. Pere Gomila sempre torna a Estellés, al que va descobrir quan estudiava 6è de batxillerat i ni la llengua ni la literatura catalanes no existien en els llibres de text.
Aquella colpidora descoberta va ser el «Llibre de meravelles», amb un títol que ens remet a la saviesa, alquímica i ingràvida, de Ramon Llull. Aquell poemari trasbalsà tant Pere Gomila que el va canviar com a persona i, alhora, va canviar la seva manera d’entendre la poesia. És el volum de capçalera, on es deixa endur per la màgia encisadora de l’obra estellesiana.
