L’individu aïllat és una abstracció. Un país aïllat, també. Des de dalt, vists per un astronauta, semblam formigues. Si ens apropam, tal vegada cada formiga és única i, si tinguessin un petit cervellet de formigueta, trobarien que són el centre de l’univers. Vaig veure un documental ple d’animals que emigren i es mouen en manades o bandades per trobar aliment. Desplaçaments increïbles de llargues distàncies, en els quals no tots sobreviuen. En alguns aspectes, els humans som bastant animals.
DEMOGRAFIA. Si estudiem demografia (els grecs al poble l’anomenaven demos) entendrem moltes coses. Les poblacions humanes canvien en el temps i en l’espai. Les xifres de naixements, morts i migracions ho condicionen tot. Es tracta de dades, xifres, números… no és res personal. Darwin diria que reproduir-se denota èxit evolutiu i extingir-se pot passar i ha passat moltes vegades, quan no aconsegueixes deixar descendència. Pensem en el Miotragus o els dinosaures. Hi ha països que no aturen de créixer en població, mentre altres no aconsegueixen prou treballadors per pagar les pensions. Països joves o envellits. Llocs amb gran densitat de població i llocs desèrtics o abandonats. Estabilitat o canvi. Poblacions homogènies o heterogènies… Quan a un país, o a Europa, no neixen prou fillets, la demanda es sol suplir amb la immigració.
IMMIGRACIÓ. Els moviments migratoris mundials són avui un dels temes que solen generar polèmica. Sempre han existit i pots passar d’emigrant a rebre immigrants, segons les condicions i circumstàncies històriques que t’ha tocat viure. Som el producte d’una barreja genètica inesgotable i joiosa. El tràfic de persones pot estar mogut per causes de riquesa-pobresa, llibertat-opressió, guerra o pau, i ara també per qüestions climàtiques. No és senzill donar resposta a una situació tan complexa. Els immigrants són necessaris i tenen un efecte positiu, però també es produeixen situacions dramàtiques, milers de morts, màfies que fan negoci amb les persones, desbordament dels llocs d’acollida. Immigració controlada o descontrolada, que pot semblar una invasió o una allau. Des de la solidaritat a la xenofòbia, trobarem totes les respostes humanes possibles.
TURISME. És una altra forma de respondre a l’ànsia de moviment i exploració, pròpia de la nostra espècie, que ha esdevingut una indústria de primer ordre lligada a l’oci. Sempre hi ha debat sobre els avantatges i els inconvenients del turisme per als menorquins. El punt de vista de cadascú és determinant. Per a uns falten i per a uns altres sobren turistes. El que és segur, és que aquest fenòmen ho ha canviat tot des dels anys 60. Quan ens cansam de tanta massificació, ens feim turistes d’altres llocs i visitam indrets que tal vegada tenen els mateixos dilemes que noltros.
Mesquinets! Som una espècie amb vocació sedentària però que sempre, sigui per necessitat o curiositat, hem estat nòmades. Prest hi haurà turistes a l’espai. Un passeig ingràvid amb vistes a la Terra. Som uns culs inquiets!
