Amor vuitantero

I tenc aquesta certesa, estimats lectors i lectores, perquè jo sé què és l'amor. Ho sé perquè ho he sentit moltes vegades durant la meva trista vida. De fet, som capaç d'enamorar-me tres vegades en un cap de setmana. Pots estar damunt l'escenari, fixar-te en una al·loteta que roda per allà, començar a imaginar-te com es diu, què deu fer per guanyar-se la vida, si li agrada el concert, si ha vingut acompanyant a alguna amiga i realment no té ganes de ser allà, com seria anar a passar un capvespre a la platja amb ella, quin vestit es posaria al nostre casament, les discussions que tindríem per anar al cine, quin nom li posaríem al nostre tercer fill... ZAS! Estàs enamoratone more time. Però qui sóc jo per dir-vos què és l'amor? Millor que, coincidint amb aquesta època de l'any tant donada al romanticisme, i celebrant que Aerosmith editen un recopilatori de balades (el millor disc de la història? Possiblement!) escrutem aquest misteri amb grans pensadors com Sammy Hagar, David Coverdale o Nuno Bettancourt.

Començarem amb els Whitesnake de David Coverdale, però no la màquina imparable de Blues Rock de finals dels setanta, si no els heavys pasteleros de finals dels vuitanta, i la seva balada letal per excel·lència: "Is This Love". Aquí el nostre heroi troba a faltar a la seva estimada, espera el seu "call" amb la seva "back against the wall", s'ha sentit així més vegades (quan va escriure el tema tenia 36 anys) però aquesta és la bona, açò ha de ser amor perquè el té ben enganxat.

Seguim amb Mick Jones i els seus Foreigner, que amb "I Want To Know What Love Is" segueixen amb el tema que avui ens ocupa. Aquí l'autor s'ho pren amb calma (44 anys quan va escriure el tema), ha de llegir entre línies per esbrinar si el que li està passant és amor o què collons és. En la seva vida li han romput el cor massa vegades, és massa vell per canviar, però encara vol saber què és açò que li diuen amor.And I Want You To Show Meeeeee....!

Seguim amb dubtes, ara per part de Sammy Hagar, cantant dels Van Halen intranscendents de finals dels vuitanta. En aquesta no-balada amb un irresistibleriff de teclat, el Red Rocker es demana, amb un to més festiu, per què açò que sent no pot ser amor? Si fins ara trobàvem senyors cautelosos que s'ho pensaven abans de pronunciar la paraula "amor", aquí el que tenim ganes és d'estimar a saco, sense pensar-nos gaire com acabarà la cosa i esborrant els mals records a cops de solo de guitarra.

Moltes preguntes fins ara, però poques respostes. Però açò arribaria amb la dècada dels noranta. I no, no estic parlant del nihilismegrunge, m'estic referint a la mare de totes les balades: "More Than Words". Efectivament amics, la resposta la tenien Gary Cherone i Nuno Bettancourt. I quina és? Doncs que no hi ha resposta. L'amor són aquells silencis que deixen de ser incòmodes per passar a ser especials. No basta amb dirI love you, 'cause I'd already know. I si a més de fons sona una guitarra acústica i unes harmonies vocals que són com un trailer de sucre, encara millor.

Molt bé amics, ja sabeu una mica més sobre amor vuitantero. Jo si per si cas me'n vaig a escoltar Manowar, que sinó acabaré recollint margarites. Fins d'aquí a quinze dies!

@T'interessa la música? Visita el web "The Song Remains The Same":
www.thesongremainsthesame.es