Els arqueòlegs dels dos equips investigadors van oferir una visita guiada a un centenar de persones, dividits en dos grups.

Els arqueòlegs dels dos equips investigadors van oferir una visita guiada a un centenar de persones, dividits en dos grups.

Isaac Pons de Rosa22/08/21 18:23
TW
2

La campanya d’excavació a Torre d’en Galmés ha donat com a resultat diverses troballes. La més espectacular són els més de vuitanta pondus que s’han desenterrat en una casa del sector nord del poblat. Són les anses de les àmfores, que els antics reaprofitaven per a utilitzar-los com a pesos per als telers. L’elevada concentració localitzada podria suggerir que aquest habitacle s’hauria pogut utilitzar com a taller, o bé per a la fabricació dels mateixos pondus, o que es tractés en realitat d’una mena de taller de costura.

Aquesta és una hipòtesi que fa l’equip dels Amics del Museu de Menorca que, un estiu més i des de 2001, han excavat al jaciment alaiorenc, en el qual ahir s’organitzà una jornada de portes obertes per a presentar les novetats d’enguany.

El centenar d’inscrits van poder veure aquest cúmul de pondus, entre els quals n’hi havia un fet a partir d’una àmfora talaiòtica. «Fins ara no se n’havia trobat cap fet amb ceràmica talaiòtica», explicava ahir Cecília Ligero, conservadora, restauradora i presidenta de l’associació. «Els pondus es feien tallant les anses, que polien». Uns instruments que «ja estaven documentats, però sempre estaven fets a partir d’àmfores púniques», que es diferencien per la seva pasta de fang homogènia. En canvi, els fets a Menorca «empren una mescla amb calcita triturada», material que la fa resistent.

Altres troballes

Les excavacions d’enguany, en les quals han participat una vintena de voluntaris i una vintena d’estudiants (xifra rècord), s’han fet a l’interior d’una casa. Allà s’han trobat bases de recipients de ceràmica —s’estudiaran els sediments interiors per saber què    van contenir—, diversos molons per moldre a mà, percussors modelats per picar també amb les mans, i també un os de costella de vaca entre els pondos. És una altra troballa destacada, «té quatre perforacions, però encara no sabem per a què servia», diu Ligero, qui enumera també la troballa dels «ossos humans de dos individus, no al nivell d’ocupació, sinó més amunt».   

Sobre aquestes restes, els Amics del Museu de Menorca destaquen que «no és habitual que les restes humanes es trobin a l’interior de les cases», ja que els prehistòrics tenien uns rituals funeraris. Una qüestió en la qual treballa l’antropòloga Elena Sintes.

L’equip d’arqueòlegs i de conservadors i restauradors que codirigeixen les excavacions, Borja Corral, Carlos de Salort, Antoni Ferreri, Francesc Isbert i Cecília Ligero, han realitzat, per altra banda, tres cates en espais exteriors dels espais domèstics del sector nord. Unes intervencions que han permès localitzar fragments de ceràmiques i ossos animals i també les restes d’una estructura de mur, entre la casa i el talaiot. «No sabem si es tracta d’un mur de tancament», afirmava Ligero, tot indicant que «preveiem que l’any que ve ampliarem la cata» per intentar descobrir la utilitat que va tenir.