Menorca és un territori petit, però molt prolífic, artísticament rallant. I és que, tot i les seves dimensions, gaudeix d’una alta densitat d’artistes que desenvolupen la seva obra en multitud de disciplines i llenguatges. No debades, comparativament, l’art contemporani està poc representat i, especialment, està mancat d’un centre de referència insular.
Aquesta és una de les conclusions que es van extreure aquest dissabte en la I Jornada d’Art i Contemporaneïtat de Menorca, organitzada a Alaior per l’Institut Menorquí d’Estudis per a reflexionar i debatre sobre l’impacte que té l’art en la cultura, l’economia i, en definitiva, la societat menorquina.
I és que Menorca, tot i els escassos 700 quilòmetres quadrats que té de superfície, és bressol d’una gran quantitat d’artistes. Naturals o d’adopció, que han trobat aquí el lloc ideal per a desenvolupar la seva obra creativa. De fet, aportà el gestor cultural i crític d’art, Carles Jiménez, segons la seva base de dades hi ha a l’Illa uns cent quaranta artistes. Açò suposa, segons el seu càlcul, una ràtio del 0,15 per cent, tenint en compte una població de 95.000 habitants. Una dada molt a tenir en compte, sobretot si es compara amb altres regions, com per exemple Catalunya, que presenta un quocient de 0,07 per cent.
Objectius a assolir
Jiménez exposà els valors d’ús que té l’art, des de l’històric al social, i Juan Elorduy, gestor cultural que durant dues dècades va dirigir les sales de cultura de Sa Nostra a Menorca, va repassar l’evolució que ha experimentat la creació artística a l’Illa, especialment a partir dels anys 80 del segle passat. En aquest punt destacà l’imprescindible que és el fet de compartir l’art. «L’art no existeix, si no es difón, si no s’entén, si no s’explica» Per açò és tan important que els creadors puguin exhibir la seva obra, per a comunicar. Perquè cal no oblidar la «capacitat transformadora», social i política, com havia comentat abans Jiménez.
En aquest context, de necessitat d’un fòrum públic per a l’art, fou rellevant l’aportació de l’artista, activista i investigadora, Laura Marte, i el doctor en Història de l’Art, Jaume Reus. Tots dos estan elaborant, per encàrrec del Consell, el Pla d’exposicions 2022-2025, una diagnosi de l’estat actual de les necessitats i les potencialitats de l’art illenc. Un document que, entre moltes altres qüestions, posa de manifest la mancança d’un espai de referència dedicat a l’art contemporani. Una institució de característiques semblants al que és el Casal Solleric o el Museu des Baluart, a Palma, o el Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (MACE), més enllà de les sales d’exposicions actuals dedicades a mostres temporals.
Així mateix, es detecta la necessitat de consensuar, Consell i ajuntaments, les línies estratègiques en relació amb les arts visuals, per a explotar les enormes potencialitats de Menorca. Per exemple, potenciar el món de les residències artístiques, establir sinergies amb l’àmbit del patrimoni prehistòric, o crear complicitats amb entitats culturals existents.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Sin comentarios sobre ciertos personajes que actuaron en este acto que de cultura y arte, no saben nada de nada.