Polèmica per Sant Antoni: Festa Nacional, Diada o Dia de Menorca?

Com recorda l’historiador i arxiver municipal de Ciutadella, Florenci Sastre, «Sant Antoni era el patró de Ciutadella i de Maó, la resta de pobles tenien altres patrons». Així, era a les ciutats de ponent i de llevant on es feien les processons de caràcter religiós, per honorar el sant i, per tant, té tot el sentit que tradicionalment es denomini com la festa de Sant Antoni.

Com recullen els «Quaderns de Folklore», en el volum titulat «Les festes de Menorca (I). La Festa de Sant Antoni», de Josep Portella, el 1643, «el Consell General va aconseguir que el Papa Urbà VIII reconfirmàs a sant Antoni com a patró de Menorca». I en aquella època, el terme ‘diada’ era d’ús habitual, com confirmen els textos històrics. «Al segle XVI era una paraula que s’emprava, però les llengües evolucionen, en els segles XVIII i XIX es va deixar d’emprar», afegeix Florenci Sastre.

La festa ‘civil’ provoca el canvi

Tot i els precedents històrics que hi ha sobre l’ús del mot ‘diada’, no és fins a l’1 de desembre de 1980 quan s’estén de forma generalitzada. Fou arran de la institucionalització del 17 de gener com a jornada festiva a tota Menorca, per part del Consell insular.

El conseller Joan F. López Casasnovas impulsà, i aconseguí aprovar per unanimitat en aquell iniciàtic Consell insular, que la festivitat rebés el nom de Festa Nacional del Poble de Menorca. I perquè fos el dia dels menorquins, tots els ajuntaments de l’Illa van haver de designar aquest dia com a festa local.

Noticias relacionadas

El Consell prescindeix del nom de la Diada de Menorca al cartell de Sant Antoni

El 17 de gener de 1982, el llavors president de la institució insular, Francisco Tutzó (UCD), afirmava en una entrevista publicada al MENORCA «Es Diari» que l’objectiu d’aquesta denominació era, per damunt de tot, crear «una major conscienciació popular a favor de la nostra festa del 17 de gener, ja que suposa, a més de la celebració del fet mateix de la conquesta de Menorca per Alfons III el Liberal, la plena incorporació de la nostra illa a l’àrea de la cultura occidental i al naixement de les nostres arrels històriques, culturals i lingüístiques que conformen, avui, la nostra identitat com a poble».

Era, per tant, un intent de cohesionar la societat menorquina al voltant d’una data especial, la qual, a partir de llavors va recuperar l’ús del terme «diada», com es pot comprovar en la premsa de l’època. Perquè «diada», segons el diccionari Alcover-Moll, és un «dia assenyalat, sia de festa, sia d’un altre esdeveniment memorable».

Precisament, «diada» és una paraula que l’actual conseller de Cultura, Joan Pons Torres, refusava temps enrere, en diferents articles publicats en premsa, per a referir-se a la festa de Sant Antoni. Perquè és «una denominació antipàtica, impopular i amb clares intencions polítiques que pretén desterrar —ja ho està fent— es nostro Sant Antoni de tota sa vida». En aquesta línia, Pons Torres manté ara que «ens ha sorprès que des de 1980 que es  va aprovar el nom de Festa Nacional del Poble de Menorca, ni tan sols el 1981 i el 1982 es va emprar». De fet, revisant els cartells oficials, «de 1980 cap endavant s’ha dit Festes de Sant Antoni, Dia de Sant Antoni, Diada de Menorca, Diada del Poble de Menorca», enumera el conseller. Per açò, i perquè «em vaig comprometre a recuperar el nom de Sant Antoni, que sempre he defensat i que semblava una paraula prohibida, que desapareixia dels cartells oficials», enguany la imatge oficial del Consell destaca el nom del sant i aposta per una nova denominació, Dia de Menorca, «per assimilar-ho al Dia de Balears» de la comunitat autònoma. «Però no ens barallarem, que cadascú ho digui com vulgui», afegia Joan Pons.

Per últim, apuntar que l’antropòleg Jesús Contreras, que prologà el mencionat volum dels «Quaderns de Folklore», es referia ja, al 1988, a les formes diverses que hi havia per a referir-se al 17 de gener. Recollia, per exemple, les formes Festa de Sant Antoni, Festa Nacional del Poble de Menorca o Feste del Poble de Menorca (sic), i les atribuïa, no a uns criteris històrics com segurament seria recomanable, sinó que s’optava per a reinterpretar la història en funció de criteris ideològics. Així, «ha servit a les opcions polítiques tradicionalistes i conservadores» i «també l’han reinterpretada els socialistes i els nacionalistes moderns».

A partir d’aquí, Contreras feia referència a la progressiva secularització de les festes de caràcter religiós, fet que motivava nomenclatures que s’allunyaven de les tradicionals.