"No sóc pretensiós, sóc un simple estudiant que me’n vaig a fer feina"

Surt de quan tenia 14 anys, que anava a escola as Born i tenia a Carme Pons de mestra de música. Ella em va dir que tenia bona veu i em va animar a que provés amb la Capella Davídica. En aquells moments ja la dirigia en Biel Barceló, que era director de l'Escola de Música. Vaig fer una prova d'accés i hi vaig entrar.

De quin any estem xerrant?

Del 1996. Des de llavors he estat a la Capella Davídica. Me sent orgullós de cantar-hi, me l'estim com a meva. He pogut fer col·laboracions i cantar a altres llocs, però jo me sent de la Capella.

On més ha cantat?

Amb els Amics de l'Òpera de Maó, amb sa Rosa des Vents, s'Estudiantina...

I com a solista?

He pogut cantar a Maó amb en Joan Pons, Pito Costa em va fer debutar al Teatre Principal amb "La tabernera del puerto" l'octubre de 1995. També he actuat a "Katiuska" o a "La del manojo de rosas", amb la Banda de Música. Són molts, i no me'n voldria deixar cap.

Què és per a vostè la música?

Per a mi la música supera fronteres, i vull viure d'ella. Voldria ser solista o corista professional. No pretenc ser mestre ni músic. Vull ser cantant. Però no sóc pretensiós, sóc un simple estudiant que me'n vaig a fer feina. Els resultats vindran després, o no. Sóc conscient de les meves possibilitats, i si va bé, perfecte, però si no, sé que hauré de tornar a Menorca.

Com ha crescut musicalment des que va entrar a la Capella?

He crescut gràcies al que he après. Corretja Genestar ha estat una de les meves mestres, vocalment. Des del principi em va donar bones lliçons. Després amb la Capella, que és una molt bona escola per aprendre a cantar. A part d'un gran director, Biel Barceló és un gran mestre, i la Capella és on és gràcies a ell, sense desmerèixer els altres directors. I també dono un gran valor als consells de Joan Pons i les classes que m'ha donat. Hi ha que escoltar tot el que et diu una persona com ell.

Quins consells li dóna?

Que tingui seny, sigui humil i que les coses van a poc a poc, una passa darrera l'altra. Que no vulgui ser pretensiós. Açò també m'ho han ensenyat a ca meva. La meva àvia, la mare de mon pare, que he crescut amb ella, m'ha donat molt bones lliçons, i una era aquesta: "Haz el bien y no mires a quién".

On estudiarà a Barcelona?

Vaig a una escola privada, al Centre d'Estudis Musicals A Tempo. Hi vaig perquè Joan Pons em va recomanar una mestra de cant, i ella dóna classes allà. Jo vaig demanar informació per accedir-hi. El primer que faré és estudiar solfeig, que és un dels meus "handicaps". Per tenir una formació has de fer el camí com toca, i açò passa per fer solfeig. Tindré un repertorista, la mestra de cant i un corepetidor.

Quants cursos són?

Sempre he dit que la música és una carrera de tota la vida. Els estudis que vull fer podrien ser uns quatre o cinc anys. Si puc entrar a qualque lloc per cantar com a corista quedaré allà, perquè a Menorca no hi ha sortida.

S'ha marcat un termini una vegada sigui a Barcelona?

Sí, m'he posat dos anys. Si en aquest temps veig que no hi ha els progressos desitjats tornaré a Menorca. Un dels consells de Joan Pons és que sigui crític amb jo mateix, que abans de criticar els altres primer hem de saber veure què feim nosaltres malament. Jo, ara mateix, parteixo de la base de que no sé res, sóc un ignorant, entre cometes. Allà em formaran professionals.

És arriscat marcar-se un termini tan curt?

Tal vegada sí, però faré 31 anys d'aquí a tres setmanes, el termini ha de ser curt. L'avantatge que puc tenir és que no hi ha gaire baixos. Però si ets baix i no vals, no vals, has de ser el millor, ser millor que els altres per tenir feina.

Mai no és tard per començar...

Un home sempre pot començar més tard perquè la veu s'estabilitza més tard, als 30 o 32 anys. No passa igual amb les dones que maduren abans.

Per què ara i no abans?

No es donaven les circumstàncies més adequades. Ara sí.