"Si m’enyoro escolto Arrels de Menorca o Els Parranderos i és com si tornés a l’Illa"

Anteriorment, el menorquí havia viscut durant un any a la ciutat sueca de Linköping gràcies al programa Erasmus. Les dificultats per trobar feina en l'àmbit de les energies renovables, la seva especialitat, el van portar cap a Edimburg, on es va establir el passat mes d'octubre.

De moment, Montoya treballa com a cambrer a un hotel de la capital escocesa i al setembre té intenció de provar sort a Alemanya.

Una estada a Suècia va ser la seva primera estada a l'estranger...
Sí. Vaig anar a Suècia a fer el darrer any de carrera gràcies al programa Erasmus. Allà vaig dur a terme les quatre assignatures que em faltaven i el projecte de final de carrera.

Va escollir el destí?
Sí, tot i que també s'ha de dir que vaig tenir molta sort. A la Universitat Politècnica de Catalunya, quan un estudiant vol anar d'Erasmus, ha de fer una llista amb les destinacions que vol i, segons la nota mitja de cadascun, s'adjudiquen les places. Jo tenia clar que volia anar a un país on pogués millorar el meu anglès. Al Regne Unit no hi havia places així que vaig decantar-me per les universitats del nord d'Europa. En un primer moment em va tocar una universitat del sud de Suècia, la Blekinge Universitet, on podia estar sis mesos, però després va sortir una plaça vacant a la Universitat de Linköping per un curs sencer. Vaig demanar-la i me la van donar.

On es troba Linköping?
És a uns 200 quilòmetres al sud d'Estocolm, a la província d'Östergötland. La ciutat té gairebé 100.000 habitants, tot i que sembla més petita perquè el centre és força petit i molt tranquil. La universitat és bastant coneguda i el campus era enorme, molt diferent al que estava acostumat a Barcelona. Hi havia moltes sales d'estudi, jardins, espais de descans i, fins i tot, uns quants llits que els estudiants podien emprar si volien descansar una estona.

On s'allotjava?
Vivia a una residència d'estudiants anomenada Ryd, que estava als afores de Linköping, però només a deu minuts en bicicleta de la universitat. Era la més gran de la ciutat, amb una capacitat per a més de 1.000 estudiants. D'alguna manera es podria dir que era un barri d'estudiants, on fins i tot hi havia supermercat i perruqueria. Per a qualsevol altra cosa s'havia d'agafar la bicicleta. La veritat és que començar el dia pedalejant m'encantava perquè em despertava i m'activava, a part de ser molt saludable. Sempre començava el dia de millor humor que si hagués d'agafar un autobús o el cotxe. De fet, quan vaig tornar a Barcelona vaig començar a anar amb bicicleta i ara, a Edimburg, també l'agafo per anar cada dia a treballar.

Li va costar adaptar-se al clima fred?
Vaig arribar al mes d'agost i, tot i que havia d'anar amb màniga llarga, les temperatures encara eren decents. Quan va arribar l'hivern el temps ja era més extrem, però jo ja estava adaptat a la vida allà. Recordo que al desembre només vaig veure el sol dues vegades en tot el mes, ja que sempre estava ennuvolat i els dies eren molt curts. El gener el vaig passar de vacances a Menorca i viatjant, aprofitant que no tenia classes i només em faltava fer el projecte de final de carrera. Quan vaig tornar a Suècia al febrer encara feia molt de fred i estava tot nevat. Quan em despertava i veia que feia sol pensava: "Quin dia més polit, vaig a fer una volta!". Després mirava el termòmetre i veia que marcava -5 o -10 graus. Se'm llevaven les ganes de sortir de casa! Vam estar gairebé tot el mes sense superar els zero graus però, tot i així, no es va fer dur ja que sempre tenia moltes coses a fer i tot està adaptat per a aquest clima.

Els suecs són un poble obert?
No. Els suecs, en general, són molt i molt tancats. Jo vivia a un "corridor" on hi havia vuit habitacions individuals i compartia amb la resta de companys la cuina i la sala d'estar. Sis d'aquests eren suecs i només vaig aconseguir mantenir una conversa de més de cinc minuts amb un d'ells! Tots els altres ni tan sols em saludaven si no els saludava jo abans i, si intentava donar-los conversa, em contestaven amb monosíl·labs. Afortunadament, a la residència hi havia molta gent i no vaig tenir problemes per fer amics.

L'experiència de viure a un país estranger va resultar positiva?
Sempre que m'ho demanen dic que és la millor experiència de la meva vida i la majoria de gent que ha anat d'Erasmus diu el mateix. L'Erasmus té fama de ser una festa contínua, i la veritat és que de festa no en falta; però el que més valoro de l'experiència va ser poder acabar la carrera, l'oportunitat de conèixer molta gent i viure en un país amb una cultura diferent. Marxar a l'estranger et fa obrir molt els ulls i és una experiència personal impagable.

Però va arribar el moment de tornar a Espanya....
Sí. Vaig tornar a Barcelona per fer un màster d'energies renovables, un sector que m'atreu molt i al qual m'agradaria dedicar-me. Durant la carrera no vaig poder fer gairebé cap assignatura relacionada amb les energies renovables i, per tant, el meu objectiu era especialitzar-me en aquest camp. Un cop acabat el màster vaig estar cercant feina però degut a la crisi econòmica i a la inestabilitat regulatòria del sector em va resultar difícil trobar res. Va ser llavors quan vaig decidir marxar de nou a l'estranger. Volia provar sort i perfeccionar el meu anglès.

Per quin motiu es va decantar per Edimburg?
Durant el meu any a Suècia vaig millorar bastant l'anglès, però gairebé tots els amics que vaig fer eren espanyols, així que em vaig quedar amb una espineta clavada de poder fer vida en anglès. A més a més, considerava que el meu nivell no era suficient per defensar-me en l'àmbit professional, així que vaig decidir anar-me'n a un país de parla anglesa. Austràlia i Estats Units quedaven massa lluny per anar-hi a l'aventura i, dins el Regne Unit, no volia establir-me a una ciutat massa gran. Vaig llegir que Edimburg estava considerada una de les millors ciutats per viure-hi i, tot i que a Oxford tenia una feina assegurada a un hotel, em vaig decantar finalment per Escòcia perquè, darrerament, està invertint molt en energies renovables, sobretot en parcs eòlics marins. Vaig pensar que allà tindria més opcions de trobar una feina que m'agradés i vaig partir cap a terres escoceses.

Va arribar a mitjan octubre, quina va ser la seva primera impressió de la ciutat?
Vaig arribar de nit i quan vaig agafar el taxi a l'aeroport no vaig entendre ni una paraula del que em va dir el taxista. Després em van explicar que els taxistes i els conductors d'autobusos són els més mals d'entendre i em vaig quedar més tranquil. Edimburg em va semblar una ciutat molt polida i autèntica. Durant les primeres setmanes va fer molt vent però després va calmar.

Els inicis van ser durs?
Una mica. Una amiga d'una amiga estava vivint a Edimburg i em va ajudar molt. Les primeres setmanes, vivint a un hostal, sense feina i havent de cercar pis, no són fàcils. Des d'aquí li vull donar les gràcies a na Clara! Per una altra banda, al principi tenia molt poca confiança amb l'anglès. És molt diferent comunicar-te amb un suec que amb algú que té l'anglès com a llengua materna. I encara és més complicat parlar amb un escocès! A poc a poc m'hi he acostumat, però encara hi ha vegades en què he de demanar que em repeteixin algunes paraules o frases.

Va aconseguir trobar feina?
Sí, però no com a enginyer. Vaig començar a treballar a l'hotel Barceló com a cambrer. Al començament sempre m'encarregava dels berenars del restaurant i m'havia de despertar cada dia a les 5:30 hores. Una vegada m'hi vaig haver acostumat no se'm va fer especialment dur, però darrerament estic treballant més al torn dels sopars. A vegades també he de fer de traductor dels espanyols que venen a l'hotel i no saben xerrar anglès.

A quina zona de la ciutat viu?
Fins fa un mes vivia a Bruntsfield, un barri molt acollidor a només 25 minuts del centre. Anava a treballar amb bicicleta i, per arribar a l'hotel, havia de creuar un parc bastant gran anomenat "The Meadows", així que el trajecte es feia molt agradable. Ara visc a uns deu minuts més a prop del centre, però el trajecte diari a la feina és bastant similar.

Ha fet amistats amb facilitat?
Sí. El fet de fer feina a un hotel, on la majoria dels treballadors són joves que es troben en una situació semblant a la meva, m'ha permès fer amics amb facilitat. A més a més, fa molts anys que juc a bàdminton i quan vaig arribar a Edimburg em vaig apuntar a uns quants clubs. Això també em va permetre conèixer molta gent d'aquí.

Com definiria els escocesos?
Són molt oberts i agradables. Estan molt orgullosos de ser escocesos i tenen un accent bastant curiós, que es pot arribar a fer molt difícil d'entendre. A la nit, com a britànics que són, beuen sense control i agafen unes borratxeres que a vegades fan por. Pel que fa al menjar, aquí no donen gaire importància a una dieta sana. És molt normal veure els al·lots que surten de l'escola i fan cua a un forn per comprar-se una pasta o un dolç per dinar. El més típic d'aquí són els "fish and chips" i els "haggis", que és semblant a la botifarra. Gairebé tot el que mengen és fregit, fins i tot fregeixen les barretes de xocolata "Mars" i les anomenen "fried mars bar".

Què és el que més li agrada d'Edimburg?
És una ciutat amb un encant especial. Tot i ser la capital d'Escòcia és prou petita com per moure's sense dependre d'autobusos o cotxes. També és molt verda, hi ha diferents parcs i dues muntanyes bastant cèntriques anomenades "Calton Hil" i "Arthur's Seat", des d'on es pot gaudir d'unes vistes privilegiades. Quan fa bon temps (no molt freqüentment, per desgràcia), agafo la bicicleta i vaig a descobrir racons un poc més amagats. Hi ha gent que fa anys que viu a Edimburg i mai ha vist l'"Union Canal", un canal que van construir per connectar Edimburg i Glasgow, o el "Water of Leith Walkway", un camí al llarg d'un riu que creua tota la ciutat. M'encanten aquests racons! Per contra, el que menys m'agrada de la ciutat és el clima.

Fa molt fred?
Sí, a l'hivern sí i, sorprenentment, les cases no estan gens adaptades. A més a més, no estan preparats per a nevades i la ciutat es col·lapsa. De totes maneres, després d'haver viscut un any a Suècia, l'hivern passat no se'm va fer especialment dur. Per a mi és pitjor l'estiu, quan tots els meus amics i familiars estan a 30 graus disfrutant de les platges de Menorca, mentre aquí plou gairebé cada dia i he d'anar amb màniga llarga.

Quant de temps té pensat quedar-se a Escòcia?
He decidit que al setembre marxaré. La intenció era començar treballant a l'hotel per després trobar feina com a enginyer. No hi ha hagut sort i per això crec que és hora d'un canvi. La meva idea és marxar a Alemanya, on diuen que cerquen enginyers i on tenc un cosí que hi viu.

No contempla l'opció de tornar a Menorca?
Sempre dic que Menorca és un paradís. Tots els menorquins som uns privilegiats d'haver nascut i poder viure allà, però tenc tota la vida per tornar. De moment, m'agradaria poder trobar feina en el meu àmbit i, si és possible, a l'estranger. Encara tenc ganes de veure molt de món!

Què és el que més troba a faltar?
Com tothom, el que més es troba a faltar és la família i els amics, però també el bon temps, el menjar (ara me'n vaig endur una sobrassada de pagès sencera) i les platges. Quan m'enyoro em poso cançons de Los Parranderos o d'Arrels de Menorca i és com si hi tornès per una estona. Des que vaig marxar he tornat a l'Illa tres vegades: una per Reis, una altra al mes d'abril per jugar un campionat de bàdminton classificatori pels Island Games de Wight, i per les festes de Sant Jaume. No me les volia perdre per res del món!

-------------------------

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca. info