"Després de set mesos, encara hi ha coses que em sorprenen a diari"

El menorquí gaudeix a més dels seus esports preferits, el tennis i el futbol, a un campus universitari on també s'organitzen habitualment esdeveniments esportius, espectacles o concerts. De la mateixa manera, Torrent aprofita la seva estada als Estats Units per conèixer altres ciutats del país abans de tornar a Espanya. En principi, el seu visat caduca en maig i el ciutadellenc té previst arribar a Menorca just a temps per preparar les festes de Sant Joan.

Quan va marxar de Menorca?
Vaig deixar Menorca a l'any 2010 per anar a Vic a estudiar Publicitat i Relacions Públiques. Em vaig decantar per aquesta carrera perquè, des de petit, sempre he sentit passió per persuadir la gent, intentar crear coses noves i ser diferent i únic.

Com va sorgir l'oportunitat de partir cap als Estats Units?
La veritat és que va ser una petita bogeria. A l'octubre de l'any 2011 una companya de classe em va comentar que tenia intenció de marxar als Estats Units o al Canadà, però que li feia por marxar sola. Sense pensar-m'ho dos cops li vaig dir que l'acompanyaria. Aquella mateixa setmana ens vam reunir amb el responsable de Relacions Internacionals de la Universitat de Vic per informar-nos i un mes després vam fer la prova de nivell d'anglès i vam presentar la sol·licitud per anar a estudiar a la Universtiy of West Florida, a Pensacola. Finalment, jo vaig marxar als Estats Units i la meva companya segueix a Vic!

No li feia respecte marxar tan enfora?
Tot al contrari. Sóc dels que penso que, si fas una cosa, l'has de fer bé. Per tant, ja que havia de marxar d'Espanya, millor fer-ho lluny, a un país molt diferent del nostre en tots els sentits.
En quins àmbits ha notat aquestes diferències?
En tots! Recordo que el dia que vaig arribar a Pensacola, el passat mes d'agot, em feia la sensació d'estar en tot moment dins d'una pel·lícula. Els cotxes, els edificis i fins i tot els senyals de trànsit són diferents! Per tot això, en un primer moment estava una mica impressionat.

Es va habituar amb facilitat?
Sí. La veritat és que vaig arribar allà amb la idea que les primeres setmanes serien molt dures però, afortunadament, no va ser així. Durant les dues primeres setmanes la universitat va organitzar diferents activitats i, realment, em vam passar molt ràpidament.

Va fer amistats?
Sí, durant aquestes primeres setmanes vaig conèixer molta gent, la gran majoria estudiants internacionals com jo. De la mateixa manera, també s'ha de dir que els americans, al menys els que he conegut a la universitat, són molt oberts des del moment que dius que ets estranger.

L'idioma va suposar un problema?
En principi tenia el nivell d'anglès que em demanaven per marxar, el títol anomenat First certificate. No puc dir que dominés l'idioma a la perfecció, però afortunadament no vaig tenir gaires problemes en aquest sentit.

On viu?
Visc a un mena de barri anomenat Ferry Pass. Per comparar- ho, podríem dir que és com les urbanitzacions que tenim a Menorca com Cala en Blanes o Cala Galdana, però a l'engròs.

Comparteix pis o viu sol?
Comparteixo un apartament amb altres dos americans. El lloc on visc és un complex d'uns 50 apartaments on tot són estudiants. La zona es troba fora del campus universitari, tot i que està a només uns cinc o deu minuts de la facultat.

Ha trobat un bon ambient a la universitat?
Sí! La veritat és que estic encantat amb la vida universitària, que és molt diferent a la d'Espanya. El campus és com un petit poble en el qual sempre hi ha coses per fer. Pots anar en qualsevol moment i sempre trobaràs qualque esdeveniment en marxa.

Quin tipus d'activitats es porten a terme?
Des de competicions esportives fins a espectacles o concerts. A més, els estudiants disposen de molts serveis, tots gratuïts, com ara gimnàs, pistes de tennis, futbol, beisbol i bàsquet, piscina, camps de volei-platja i obres de teatre i musicals, entre d'altres. El campus compta fins i tot amb una comissaria de policia independent de la de Pensacola i que s'encarrega només de vetllar per la seguretat en l'entorn de la universitat. La veritat és que és molt diferent de les universitats a les que nosaltres estem acostumats!

Hi ha altres costums que l'hagin sobtat?
Em va sorprendre molt que quan s'organitza qualsevol esdeveniment sempre hi ha menjar gratis i, normalment, també samarretes. Una altra cosa que també em va impactar molt és que quan un alumne ha de fer una presentació a classe, els nois es vesteixen amb camisa i corbata i les noies es posen un vestit o una americana. Després de set mesos a Pensacola encara hi ha coses que em sorprenen a diari.

Com es viu a Pensacola?
La veritat és que és una ciutat força tranquil·la. L'únic inconvenient que trobo és que per moure't necessites cotxe o ho has de fer en taxi, perquè el transport públic és molt limitat. Hi ha un bus gratuït que et permet desplaçar-te entre el campus i el centre comercial, tot i que només l'he agafat dos dies que plovia.

És una ciutat petita?
És una mica enganyós. Pensacola, com a tal, no arriba als 55.000 habitants. Tot i així, tant les poblacions dels afores de la ciutat, com la pròpia Pensacola s'han expandit de tal manera que ara no hi ha separacions. Per això, hi ha vuit o nou poblacions dels voltants de la ciutat que també es consideren part de Pensacola. D'aquesta manera és com si tingués gairebé uns 500.000 habitants.

Imagino que el clima deu ser suau...
És una de les coses que més m'agraden de viure aquí. Al mes de desembre encara anava a classe amb pantalons curts i els dissabtes, cap a la platja!

Ideal per practicar esport...
Sí! He tingut la gran sort de poder continuar practicant a Pensacola els dos esports que més m'agraden. Jugo a tennis des que tenia només sis anys i, just arribar, vaig anar a les pistes del campus i vaig fer un quants amics. Ells juguen per l'equip de la University of West Florida i quedo de tan en quan. A més, també vaig a jugar a futbol els diumenges. Al campus sempre hi ha gent jugant així que, simplement, vaig allà i demano per jugar.

Els nord-americans són oberts?
Sí, en general sí. A més, són molt educats. Evidentment, a qualsevol lloc pots trobar persones més o menys simpàtiques però, en línies generals, els nord-americans són molt agradables.

Quant de temps té previst quedar-se allà?
El meu visat caduca el 18 de maig, tot i que espero quedar-me durant unes setmanes més com a simple turista. Per tant, suposo que tornaré a Menorca a principis de juny, just a temps per preparar les festes de Sant Joan!

Ha visitat l'Illa des que va marxar?
No, i tampoc tinc previst fer-ho fins que s'acabi el curs. Evidentment, trobo a faltar moltes coses. Com qualsevol menorquí que visqui fora de l'Illa, enyoro a la família, els amics, el menjar, les platges i els costums.

Què espera d'aquesta estada a l'estranger?
Vull tornar amb un bon nivell d'anglès i crec que vaig per el bon camí. També espero aprendre moltes coses sobre els costums dels Estats Units i, sobretot, la seva forma de treballar en l'àmbit de la publicitat. En general, m'agradaria que aquesta experiència m'ajudés a créixer com a persona. De moment, intento gaudir de cada dia perquè se que, possiblement, tindré poques oportunitats com la que estic vivint ara mateix. En aquest mateix sentit, també intento viatjar molt i visitar el màxim de llocs possibles per conèixer tot el que pugui dels Estats Units. De cara a l'any que ve, ja veurem...

Quins són els seus plans en acabar els estudis?
M'encantaria poder treballar per una agència de publicitat o al departament de màrqueting d'alguna empresa. Com a projecte més llunyà, sempre he tingut la il·lusió de posar en marxa la meva pròpia agència de publicitat.

Es veu vivint a Menorca en un futur?
Evidentment. Tot i així, crec que serà en un futur llunyà. Sincerament, no em veig treballant com a publicista a l'Illa. De totes maneres, tinc molt clar que sí tot em va bé i tinc la possibilitat de tornar qualque dia, ho faré.

Suggeriments per la secció
"Menorquins al món"
e-mail: msola@menorca.info