"La possibilitat d’integració a la Mediterrània és una necessitat"

¿Què s'hi pot veure a la mostra?
És una selecció d'entre els 17 milions de fotografies d'EFE, en que la Mediterrània és la protagonista. Són les que tenen més rellevància, imatges d'Istambul de principis de segle; de Lawrence d'Aràbia; de Mustafá Kemal Atatürk, el gran creador de la Turquia moderna; el desembarcament d'Alhucemas; del conflicte israelo-palestí, molt punyents i interessants. Constitueixen un interessantíssim patrimoni històric de la Mediterrània.

Menorca és la primera itinerància en tres anys. Per què Menorca?
Perquè ens van donar la possibilitat i ens va semblar molt interessant, i perquè Menorca és excel·lent per reflectir la història de la Mediterrània, perquè al llarg dels temps ha tingut moltes influències, i constitueix un centre de la història mediterrània molt interessant. I aquesta exposició vol reflectir, precisament, això, els darrers 100 anys amb aquests esdeveniments a la regió.

Què és exactament l'IEMed?
És una institució que va crear el 1989 el president de la Generalitat, Jordi Pujol. El seu primer president va ser un mallorquí, Baltasar Porcel. Al principi, el seu nom era Institut Català de la Mediterrània, i va estar molt relacionada amb la cooperació cultural entre els països mediterranis. Després ha evolucionat cap a una institució de 'Think tank', de recerca i investigació sobre les relacions euromediterrànies, i de diplomàcia pública, per facilitar les relacions entre les dues bandes de la Mediterrània, Europa i els països àrabs. Considerem que són relacions completament estratègiques i essencials, per la proximitat i perquè part del nostre futur com a país dependrà de si som capaços d'establir bones relacions amb els països del sud.

Com han evolucionat les relacions?
A vegades, amb dificultats, però sobretot, amb la consciència de les dues parts de la importància d'aquestes relacions. Durant molts anys hi va haver colònies de països europeus als territoris àrabs, i s'ha passat a una situació de gran interrelació i interdependència econòmica i social. Ara veiem que són relacions importants i que les aspiracions de democràcia i llibertat no només van ser europees, són aplicables al món musulmà.

El món àrab està molt convuls...
Està en una situació d'evolució i transició, i això mai és fàcil. Des de fa dos anys hi ha hagut dos assassinats polítics a Tunísia, quan mai hi havia hagut violència política. Però hem de recordar la pròpia història d'Espanya, amb molts assassinats polítics. Són transicions difícils, però la direcció general ens fa ser relativament optimistes, amb excepcions, com la guerra civil de Síria, on la situació és extraordinàriament difícil i complexa.

S'està occidentalitzant el sud?
Des de fa molt de temps. De fet, si mirem tota la història de l'arabisme, ha estat producte de l'occidentalització i de la importació dels nacionalismes del segle XX. Els partits Baas de Síria o de l'Irak segueixen models polítics occidentals. I com a reacció ha sorgit l'islamisme, un moviment identitari per defensar una religió, però també un moviment de reacció contra el que alguns consideren un excés d'occidentalització. Però són societats on tot això està canviant molt profundament, i ho prova l'enorme influència de les tecnologies de la informació, internet, els mòbils, amb les revolucions àrabs d'Egipte i Tunísia.

Un conflicte que sembla que pot avançar és el d'Israel i Palestina.
És difícil de dir. Hi ha una nova esperança de negociació de pau, impulsada pels Estats Units, que creuen que les noves tecnologies d'extracció de gas i energia, que els dóna certa autonomia, els farà menys dependents del petroli del Mitjà Orient. Això fa que la seva prioritat militar i geoestratègica hagi de ser Àsia, i creuen que no podran abandonar l'Orient Mitjà i la Mediterrània si no resolen el conflicte entre Israel i Palestina. És una de les raons per les que impulsen el procés. Però n'hi ha d'altres, com la desestabilització de la regió amb les revolucions de la Primavera Àrab.

L'IEMed promou un espai mediterrani de pau i prosperitat. És una utopia?
El nord i el sud són com dues plaques tectòniques, amb friccions pels grans desnivells de riquesa. És una de les fronteres amb mes diferències de renda per càpita. Entre Espanya i el Marroc hi ha una diferència d'1 a 15, mentre que entre els Estats Units i Mèxic és d'1 a 6. Això genera tensions migratòries importants. Però estem interessats en propiciar el desenvolupament econòmic al sud, perquè és una zona d'oportunitats, de mercats. Per què ha de ser utòpic? És un procés a llarg termini, però d'utòpic no en té res. Imagini si algú hagués pensat durant la Segona Guerra Mundial, que França i Alemanya estarien col·laborant estretament i que formarien un conjunt com la Unió Europea. A la Mediterrània les tensions són menys importants, i significa que hi ha possibilitats de cooperació i d'integració. No és utòpic, és una necessitat.