Isaac Pons de RosaMaó14/09/13 0:00
TW
0

Autoficha. Sóc Elisabeth Julienne Guillén, tinc 33 anys i sóc de Barcelona. La meva mare és menorquina, i jo visc aquí des dels 10 anys. Estic casada amb William, i tinc dos fills, Jude, de 3 anys i mig, i Nagual, de 13. Sóc cuinera. Ho he après tot de forma autodidacta i porto treballant en el món de la restauració des dels 18 anys. William i jo portem l'Ars Cafè, i ara estic participant en un nou programa, Top Chef, d'Antena 3, que properament s'emetrà.

Com ha entrat al programa?
No es pot dir gaire cosa, encara, fins que s'emeti el programa. Però em vaig apuntar al càsting, al qual s'hi van presentar milers de persones, professionals de la cuina. D'allà es va fer una primera selecció de 400, dels quals en van quedar 40. I d'allà en van sortir elegits els 15 Top Chef, entre els quals hi ha grandíssims professionals.

Ja s'està enregistrant?
Sí, ja estem gravant programes. Està previst que es comenci a emetre properament, per Antena 3.

I qui és el jurat que acabarà elegint el Top Chef d'Espanya?
Està format per Alberto Chicote, Susi Díaz, del restaurant La Finca, de Elche, que té una Estrella Michelin, i Ángel León, que és Premi de Gastronomia i també té una Estrella Michelin al seu restaurant Aponiente.

Com és la salut de la cuina?
Està malament, sobretot per a les dones, des del moment en què hi ha el Premi a Millor Cuinera de l'Any, i no ens tracten com a un més, perquè cuiners ho som tots, homes i dones. De fet, he escoltat moltes vegades, que a les cuines de veritat, hi ha homes. És una frase bastant típica. La idea és poder-ho canviar, i començar a aixecar la veu, perquè tenim grans cuineres. El món de la cuina està passant per moments difícils, és reinventar-se, o morir. I aquí estem, intentant obrir camí per als que vénen per darrere. Sobretot, per als cuiners de Menorca, que tenen poques opcions de sortir a fora.

És complicat.
Sí. I les poques associacions que hi ha, sempre estan en conflicte, i al final, els que hi surten perdent, som els que vivim d'això.

En quina situació està Menorca?
Hem de despertar. Aquí, la gent prefereix posar-se la corbata i fer-se la foto, que no sopar. I ens hem de moure, crear una associació real, i començar a funcionar, lligat a les federacions espanyoles. Hi ha una Federació Olímpica de Cuina, hi ha concursos de cuiner de l'any, de productes. I aquí no es fa res, ni concursos, ni es fomenta que els nostres estudiants de gastronomia se'n vagin enlloc. I es podria aconseguir. Mario Sandoval és el president de la Federació Espanyola de Cuiners i Rebosters d'Espanya, i fa sis mesos que estic intentant que ens hi fiquem, i cap de les associacions de Menorca ha respost. Si hi estiguéssim en contacte els nostres alumnes podrien fer pràctiques a qualsevol restaurant d'Espanya, o presentar-se al Concurs de Millor Cuiner d'Espanya de Martín Berasategui.

Hi ha qualitat a Menorca?
Hi ha molta qualitat i nivell. Però la resta no acompanya. Tenim una gastronomia espectacular, uns productes fantàstics. Les tomàtigues fan olor a tomàtiga, i les gambes, a gamba. L'oliaigua, el menjar de la terra. Tot és espectacular. Però no té repercussió, no té sortida. Tenim molts grans cuiners, Dani Mora, Doro de Sa Perereta, Víctor d'Alcaufar, Mariano de Ca n'Aguedet. Però hem d'espavilar. Fallen les connexions amb les associacions CAEB i PIME, si estan en conflicte els que hi perdem som nosaltres.