Hi han participat més de 600 persones, de ls que un centenar van acudir a aquest acte, que comptà amb l’assistència del bisbe Francesc Conesa; el conseller de Cultura i Patrimoni, Miquel Àngel Maria; i l’escriptor Pau Faner.
En aquesta ocasió es va poder veure la festa cavalleresca de Ciutadella, com es celebrava fa 200 anys, amb la pintura original dels jocs des Pla propietat d’Angeles Oléo Cortés, que va ser traslladada a la Catedral expressament per a la trobada. Un quadre que sorprèn pels detalls dels personatges -com els jurats de la Universitat General de Menorca i Particular de Ciutadella-, la vestimenta i l’espai urbà on es celebraven els jocs i ses corregudes.
Lliurament de dos manuscrits
En el transcurs de l’acte el prevere Josep Manguán, rector de la Catedral, va lliurar a l’Arxiu Diocesà dos manuscrits inèdits, de 200 anys d’antiguitat, estretament vinculats amb la celebració santjoanera de Ciutadella i la seva dimensió popular: “Recetas y secretos artísticos” i “Diversiones públicas de Menorca”.
Els asistents van ser obsequiats amb la reproducció facsímil d’uns fragments d’aquestes obres; i també amb un gin amb llimonada que van distribuir les Destil.leries Xoriguer; junt amb uns pastissets de Sant Joan, elaborats per les voluntàries de Mans Unides de Menorca. L’acte començà amb el toc de tambor i fabiol, a càrrec de Sergi Romacho; i la lectura, a càrrec de Magdalena Goñalons, del poema “Festa de Sant Joan Baptista” que Ponç Pons ha escrit per a l’estampa de Sant Joan d’enguany.
“Recetas y secretos artísticos de Menorca” és el títol d’una llibreta, amb 53 pàgines numerades, del primer terç del segle XIX, provinent d’una casa noble de Menorca. Un receptari redactat majoritàriament en castellà i francès, però algunes receptes, com la de la pasta d’ametlla per fer pastissos dolços amb conserva i el vi de xampany estan escrites en el català culte de Menorca, amb els barbarismes habituals de l’època.
Pel que fa a secrets artístics aquest llibre de receptes inclou, per exemple: tinta negra, vermella, groga i verda per escriure; tinta per escriure lletres d’or; aigua de colònia; aigua de roses; sabó d’olor; mètode per daurar metall o pedra sense or; bàlsam samarità per a ferides; xarops, pomades; cola extraordinàriament forta; vernís; cola marina; vernís per fer l’hule; botella fosfòrica; tècnica per imitar el coral; ciris de seu que semblen de cera; sabó per treure tota casta de taques; crema negra per embetumar les botes; etc.
La part més important correspon a receptes d’alguns plats; però, sobre tot, vins; vins artificials com el de cirera o melicotó; licors, xarops i aiguardents; dolços i pastissos. També, confitures d’albercoc, prunes i cireres. N’hi ha per llepar-se els dits!
Pastes i pastissos de diversa qualitat: primera, regular i “estranya”; pasta de magdalena, pasta d’ametlla; pastissos de la Real, bescuits i caixetes d’ametlla; preparació de fruites “à l’eau-de-vie”. Pel que fa als licors, aiguardent d’anís; llet d’anís, redoblant la proporció d’aiguardent i anís; oli de canyella amb maceració i destil·lació; crema de roses; ratafies; perfecte amor; crema de taronja; aigua d’or; crema de moca; i anís de Bordeus.
El gin: aiguardent de ginebró
Quan explica l’elaboració de licors descriu les quatre maneres de fer-ho: per maceració; per maceració i destil·lació; per la sola destil·lació; per la unió d’extractes de fruites amb aiguardent o esperit de vi (mistela). Distingeix entre les misteles, els licors i els aiguardents.
Destaca l’aiguardent de ginebró, que coneixem i anomenam popularmente com a gin. Explica la fórmula i una de les maneres d’elaborar-lo, amb ginebró sec. El ginebró ha de provenir del nord d’Espanya, d’Holanda i d’altres països freds d’Europa. No recomana emprar el ginebró de les Balears. L’explicació històrica d’aquest suggeriment és per la baixa qualitat del ginebró de Mallorca i Eivissa que té molt poc oli essencial i, per tant, molt de pinyol.
Fins avui no s’ha fet públic cap document anterior a aquest que expliqui documentalment l’elaboració del gin a Menorca.
“Les festes de Menorca -va explicar Manguán- són un espectable o experiència estètica total. És a dir, no es tracta tan sols d’emprar els sentits purs –vista i oïda-, d’acord amb el criteri del món platònic clàssic grec, sinó també es posen en joc els sentits impurs: el gust, l’olfacte i el tacte. Sant Joan també és abraçada, perfums de festa -avui potser “pudors de festa” a causa de la massificació- i plaer de menjar i beure. En aquest interessant receptari conflueixen les fórmules per ensumar i gustar, flaires i plaers que contribueixen al goig de viure.
“Diversiones públicas de Menorca”
És el primer estudi històric sobre les festes de Menorca, obra d’Antoni Ramis i Ramis (1771-1840). L’article consta de 19 pàgines i figura en el tom II dels seus manuscrits. Advocat per la Universitat Literària de Mallorca, Antoni Ramis i Ramis és l’iniciador de la investigació històrica a Menorca.
El que sorprèn d’aquest estudi és el plantejament que s’intueix. Descobreix, des d’una visió ampla i contextualitzada de veritable historiador, les relacions i connexions entre les tres festes de les poblacions de Ciutadella, Maó i Alaior; és a dir, la festa de Sant Joan de Ciutadella, la festa de Sant Joan de Maó, que també es celebrava amb qualcada; i la festa de Sant Llorenç d’Alaior.
Amb documentació d’ençà el segle XVI observa que les festes, la qualcada i els jocs són, però, anteriors a aquesta documentació. Dedueix i afirma, amb encert, que totes les altres festes de poble de Menorca amb les formes concretes de celebrar-les en el primer terç del segle XIX són posteriors.
La raó, segons Josep Manguán, és senzilla: la qualcada correspon a una espècie de romeria eqüestre, d’acord amb les formes de la societat estamental, perquè les esglésies que eren el marc de la celebració religiosa estaven fora de la població: Sant Joan de Missa, Sant Joan dels Vergers i Sant Llorenç de Binixems.
També la recerca d’Antoni Ramis i Ramis fa referència als jocs i corregudes, el joc amb la ballesta, corregudes eqüestres, fonamentalment de cavalls, però també de persones. I el joc de l’ensortilla, evidentment.
La documentació que utilitza és, sobretot, la de proximitat: Maó i Alaior. I alguns dels seus comentaris són sucosos, manifesten la mentalitat il·lustrada que era característica de certs sectors de la població de Maó. Li sembla espantós que es facin corregudes d’homes a peu, i que aquestes es combinin amb corregudes a cavall. Ho considera un costum bàrbar, atàvic, que iguala persones i bèsties, encara que documentalment aparegui ja l’any 1521, com ell constata. N’hi ha per passar una estona ben divertida, i il·lustra jocs i situacions no conegudes per a la majoria de la població actual.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.