Josep Pons: «El ‘Menorca’ no és un diari més per als menorquins, és el nostre diari»

«La crònica de la Conquesta de Menorca en el temps de la intel·ligència artificial». Com encaixam aquests dos conceptes?

—Dirigesc, primer, una mirada a les quatre grans cròniques, de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III, que, junt amb la «Llegenda de la Conquesta», de Pere Miquel Carbonell, expliquen els fets de la Conquesta de Menorca. I després faig una reflexió en veu alta sobre si el fet d’armes del rei Alfons III, de 1287, succeís ara, 737 anys després, qui escriuria el relat, com i quina narració ens arribaria en aquests temps líquids d’internet, whatsapps, xarxes socials, ChatGTP i intel·ligència artificial.

I, per tant, com informaríem els mitjans si la Conquesta tingués lloc dia 17 de gener de 2024?

—Ja no seria possible ni creïble un relat èpic, basat en aparicions de sants i esdeveniments miraculosos. Ho viuríem en temps real, amb milers d’imatges, piulades a les xarxes socials, la interrupció de la programació a les televisions, l’obertura dels noticiaris a les ràdios i les fotografies més impactants a les portades de la premsa escrita i els diaris digitals. La Conquesta de Menorca, avui, seria emesa en directe a tot el món des d’unitats mòbils connectades a satèl·lits, amb periodistes, enviats especials, càmeres i fotògrafs desplaçats a la nostra Illa. Minut a minut, cada moviment, cada acció de la invasió, seria radiografiat i cadascú, des de caseva, ho podria veure.

Cròniques sobre la Conquesta, marcades per grans dosis d'exageració i assaonades d'imaginació, ens venen a reafirmar la importància de disposar de mitjans pròxims, veraços i amb informacions contrastades, com fa «Es Diari»?

—Les informacions periodístiques s’escriuen avui, com feim a les redaccions d’«Es Diari», des dels principis de la professionalitat, la veracitat, contrastar els fets i emprar fons solvents. La triple responsabilitat d’«Es Diari» –social, periodística i empresarial- constitueix una exigència permanent, en ser el mitjà de comunicació de referència de l’Illa, amb dos mitjans complementaris: el rotatiu escrit, el «Menorca», i el digital menorca.info. Iñaki Gabilondo ens adjudica la immensa responsabilitat de cohesionar, des d’aquesta catedral de paper que és el diari «Menorca», a tota la societat menorquina. Aquí és on trobam la grandesa, la fortuna, els beneficis i el sentit de que una illa com Menorca, petita i gran a la vegada, continuï gaudint, 82 anys després, d’un diari propi.

La intel·ligència artificial causarà estralls en els mitjans de comunicació?

—La IA ja és a les redaccions. És una realitat cada vegada més potent, que forma part del nostre ADN i és present a tots els àmbits i espais de l’economia, la medicina, la cultura, la comunicació, la política i la societat. Als mitjans, és una tecnologia que cal emprar amb seny i professionalitat per a evitar les fake news, la desinformació, i, sobretot, els plagis i còpies que anul·len i desvirtuen la bellesa i la potència de la creació humana. Causarà ‘estragos’ –coneixem casos de greus errades- si no la utilitzam amb discerniment i rigor.

Quin ha de ser el seu paper? Perquè no es pot remar a contracorrent, però tampoc deixar-se seduir per la novetat.

—Com assenyala l’empresari menorquí Santiago Barro, el paper de la IA ha de ser d’acompanyant, de copilot. En cap cas els seus algoritmes poden substituir les decisions, els sentiments i les aportacions intel·lectuals dels éssers humans. I com reivindica l’escriptora Maken Masanet, primer és la Intel·ligència Natural, o sigui, identificar els infants i els joves que anomenam ‘superdotats’ i aplicar el protocol de detecció de tots aquests alumnes amb altes capacitats intel·lectuals.

Quines fortaleses hem d'aprofitar i quines debilitats hauríem d'evitar?

—La IA ens dona l’oportunitat, als periodistes, d’obtenir continguts escrits i audiovisuals, moltes dades i materials. Una immensa i cabdalosa informació que cal valorar, analitzar i gestionar amb esperit crític. La principal amenaça són les al·lucinacions que genera en ‘fabricar’ respostes errònies. No podem, per tant, donar-ho tot per bo, sense contrastar-ho i revisar-ho; i sobretot, no ens podem deixar endur per la falsa il·lusió que la IA sap més que nosaltres. El perill més fort és deixar que la intel·ligència artificial pensi per nosaltres, i pitjor encara, que prengui decisions que ens corresponen a nosaltres.

Noticias relacionadas

Maite Pons, caixera batlessa a Ferreries de les festes de Sant Bartomeu 2024

Más noticias relacionadas

«Es Diari» ja ha saltat el trampolí de l'era digital i neda en un món globalitzat.

—En aquest món on estem connectats de forma permanent, on vivim a cop de clics i de links, reclamam informació immediata. Vivim una transformació accelerada, on el món digital és cada vegada més present. Per açò, volem dur «Es Diari» dins la butxaca, en el mòbil, però la IA ha de ser útil, l’hem de controlar, i no pot anul·lar el pensament natural. El digital és com una ràdio escrita, que dona resposta a la necessitat urgent de saber què ha passat o què està passant. No tot pot ser immediatesa i atabalament; cal serenitat i ponderació per trobar, tant al rotatiu en paper com també a menorca.info, la reflexió, l’anàlisi i la interpretació. No podem quedar en el primer impacte.

Com bé citava abans, amb la digitalització i la IA arriben també les fake news. Amb quines eines les combat «Es Diari»?

—Amb periodisme ben fet, que implica arribar al fons dels fets. Davant del dubte, sempre periodisme. A les facultats de Ciències de la Informació ens ensenyaven que els fets són sagrats i les opinions són lliures. Antoni Bassas adverteix: «el que realment passa és menys important que com ens fa sentir el que passa». Dit amb altres paraules, notícies falses que són mentida, però que volem escoltar i que ens arribam a creure. Les fake news no són noves, perquè la veritat i la mentida, en totes les seves formes, han conviscut al llarg de la història. Cal combatre-les escoltant totes les parts d’un conflicte, conèixer l’entorn, comptar amb fonts veraces i fiables, distingir una notícia d’un rumor, i amb un exercici responsable de la professió periodística.

Som l'únic mitjà de paper a Menorca. Quina és la fórmula perquè la rotativa dugui més de 80 anys sense aturar?

—«Es Diari» és el resultat d’una feina en equip, de professionals que són bons coneixedors de la realitat menorquina i disposen de molts contactes. Un treball que no atura mai duit a terme des dels principis editorials de professionalitat, menorquinitat i pluralitat. El nostre objectiu és ser «es Diari de tots», per a recollir el batec de tot allò que succeeix a la nostra Illa, i ens fixam en allò més pròxim, més immediat, als fets d’àmbit insular i local. Precisament, la premsa local és la que millor resisteix en la crisi del paper. La menorquinitat dona sentit a aquest mitjà que anomenam «Es Diari», perquè no és un diari més per als menorquins, és el nostre diari.

El 2023 es compliren deu anys des de la integració entre Última Hora i Editorial Menorca. Quin balanç en fa?

—Amb la perspectiva de deu anys, va ser una decisió encertada, perquè, malgrat el tancament d’Última Hora Menorca, que va ser dolorós per als qui havíem iniciat i aconseguit consolidar aquella iniciativa, començada de zero el 15 de gener del 2000, ha sabut integrar dos equips i dos estils de periodisme a la nostra Illa en una mateixa empresa i una mateixa redacció. S’ha donat continuïtat al diari «Menorca», la capçalera de més llarga durada a la història del periodisme insular; s’ha duit a terme també la renovació i modernització tecnològica; s’han creat noves seccions i comptam, avui, amb altres redactors i col·laboradors. I ja estem plenament immersos en els nous formats digitals que aporten altres continguts i faciliten la participació dels lectors, amb més possibilitats de ser en emissors, interactuar i obtenir feed backs.

Quin és el futur del diari de paper? Ningú no s'imagina no trobar-lo quan ens aixecam.

—La premsa escrita i digital té i tindrà futur mentre compti amb la confiança dels subscriptors, dels lectors, de les empreses, de les entitats, associacions i institucions. Açò exigeix que s’entengui la nostra feina. Si el diari que pensam, dissenyam, redactam, imprimim i distribuïm no és entès, llavors el fracàs està assegurat. Acostum a demanar com seria Menorca sense «Es Diari» i no aconseguesc cap resposta, només silenci i perplexitat. Avui ningú no es planteja ni veu factible aquesta possibilitat, no es comprèn aquesta Illa sense el seu mitjà de referència, que aquests darrers 82 anys ha explicat els seus fets, les persones i les històries.

No hi ha dubte que costa trobar notícies en una illa tan petita com Menorca. Aquí entra la perícia i professionalitat dels periodistes de la casa?

—El millor actiu del diari són els periodistes. La redacció és el cor d’«Es Diari», on trobam la capacitat de feina, la intuïció, els contactes; i on sorgeixen les idees i els temes que després, transformats en reportatges, cròniques i entrevistes, aporten els continguts. Un diari no és una fàbrica de sabates, on totes repliquen el mateix model, el mateix patró. Som un intrèpid taller de notícies, i açò implica una feina intel·lectual, coneixements i també intel·ligència. Cada periodista té el seu estil propi, la seva mirada personal i la seva manera de redactar les informacions. Cal respectar-ho perquè enriqueix el diari.

Quina notícia li hauria agradat donar?

—Que els menorquins hem estat capaços de posar-nos d’acord sobre quina i com ha de ser l’Illa que rebran i on hi viuran les pròximes generacions. Aconseguir l’enteniment per definir un model social, econòmic i territorial que faci possible una Menorca pròspera, més respectada, amb major felicitat i benestar. Una illa, al cap i a la fi, que pugui escriure el seu propi futur, amb orgull i amor propi. Perquè, avui sabem d’on venim, però desconeixem cap a on anam.