Sota el títol «La crònica de la Conquesta de Menorca en temps de la Intel·ligència Artificial», l’editor d’«Es Diari» lligava els fets i, sobretot, la manera com els recolliren els cronistes dels segles XIII i XIV, amb l’actualitat on predominen «ordinadors sense ètica ni estètica, sense escrúpols i sentiments, que no gaudeixen ni pateixen, algoritmes sense principis morals ni integritat; tecnologies sense normes de conducta, deshumanitzades».
El conferenciant inicià la seva intervenció recordant la conquesta de l’Illa per part de les tropes d’Alfons III. Primer, analitzà els dos punts de vista del que succeí el 1287. Hi ha la versió silenciada, dels perdedors, els musulmans que van patir l’extermini per part dels invasors. Perquè són els vencedors els que perpetuen la seva versió dels fets en les cròniques que han perdurat, com les de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III el Cerimoniós, i també de Pere Miquel Carbonell a les «Cròniques d’Espanya» de 1546. Textos carregats d’èpica, «amb un to heroic i patriòtic», emparats pels sants i fent exaltació de la monarquia i la religió catòlica. I els fets passen «a un segon nivell», perquè «no interessa tant la veritat d’allò que va succeir en realitat, com la interpretació èpica i els aspectes heroics», afegí Pons Fraga.
Com es narraria avui?
Però aquelles cròniques, que es mouen entre la ficció, la literatura, el muntatge i el teatre, no tenen res a veure amb el gènere de la crònica periodística actual, basada en fets contrastats.
I com es viuria, avui, una hipotètica conquesta de Menorca? «¿En aquests temps líquids d’internet, de Whatsapp i altres xarxes socials, d’iPhones, de ChatGPT i la intel·ligència artificial?», es demanà, responent alhora que «viuríem la invasió i destrucció de la Menorca musulmana per les tropes del rei Alfons III en temps real, amb milers d’imatges, piulades i missatges a totes les xarxes socials; la interrupció de la programació a les televisions; l’obertura dels noticiaris a les ràdios; i les fotografies més impactants a les portades de la premsa escrita i als diaris digitals». Així, té clar que «la conquesta menorquina del 2024 seria emesa en directe i a tot el món des d’unitats mòbils connectades a satèl·lits», amb un «minut a minut» detallant cada moviment. Igual com va succeir amb «la invasió russa d’Ucraïna» o l’atac de Hamás a Israel.
En aquest context, el conseller d’Editorial Menorca, destacà la labor dels periodistes per combatre les fake news i la desinformació, defugint dels «inodors, incolors i insípids plagis, còpies i imitacions sense ànima, cor i vida, que anul·len la meravellosa, càlida i esplendent bellesa i potència de la creació humana». Perquè, tot i que eines com ChatGPT siguin capaces d’aportar informacions, sovint ben documentades, sempre estaran mancades de «l’esperit crític, l’anàlisi, la reflexió, el discerniment». Per açò, plantejà el conferenciant, «fins a quin punt hem de consentir que un sistema informàtic pugui pensar i respondre per noltros?».
És, per tant, «una tecnologia nova que s’ha d’aplicar amb criteris ètics, respecte als drets humans i garantint la intimitat i protecció de dades personals».
Muntatges que són veritat?
Josep Pons va demostrar com és de fàcil fer creure qualsevol cosa a l’audiència. Per fer-ho, va comptar amb la col·laboració de Santiago Barro, per a recrear la locució de les primeres paraules que, segons els testimonis documentals, «va pronunciar, emfàtica i solemne, el rei Alfons III en arribar a Menorca»: «E que no us faça paor ni haja tristor qui avui aquí seran morts, car tots són màrtirs en paradís. Perquè avui començam la presa e conquista d’aquesta Illa, sia feta la voluntat en reverència i honor del Fill de Déu amb el vostre coratge, potencia i capteniment».
Tot açò «ens planteja tots els interrogants i ens situa davant l’estupidesa artificial en què es pot convertir aquesta tecnologia si no la sabem controlar, gestionar i aplicar correctament», exposà el conferenciant, qui va concloure la seva intervenció reproduint també uns versos d’Abu Omar Sa’id Ibn Hakam, el darrer rais de la Menorca musulmana, on sis anys abans de la conquesta, declarava el seu amor més absolut a Menorca i els seus habitants.
7 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
TururuLo que sí es ben cert es que sa sublevació franquista a Menorca va tenir lloc a Ciutadella. També es ben cert que els anglesos, farts d'aguantar a capellans i nobles tarats varen decidir trasladar sa capitalitat de s'illa a Maó. Però es clar, un provincià com tú, qué ha de saber?
Mira si distorsiona la historia que, Menorca solamente existe desde que el Rey de Aragón conquistó Menorca, desaparece todo lo anterior y, todo lo posterior, dejando sólo de Aragón su lengua expatriada a la que llaman catalonya.
... ha estado bien, en cuanto a que el conferenciante ha dejado claro que las crónicas periodísticas de antaño NO eran profesionales, estaban llenas de peloteo hacia quien las pagaba, llenas de opiniones personales subjetivas, desinformación y mucha religiosidad, que es lo mismo que decir bulos y fake news... y que debemos estar vigilantes de que las crónicas y los trabajos periodísticos actuales y del futuro, ayudados por las nuevas tecnologías, estén libres de bulos, fake news y peloteo hacia la propaganda de quien controla estos medios... y por supuesto, liberarnos de las creencias religiosas, que son falsas por definición y propensas a contarnos cuentos y fantasías incompatibles con el desempeño racional de una profesión, la periodística, que debería estar totalmente libre de ellas.
josep ets un crac
Tururu🤡🤡🤡🤡🤡, res mes a dir !!!!
De moment, i sense IA, ja tením versions prou distorsionades de s'historia a carrec de "Ministerio de Defensa" a Illot del rei, La Mola, Son Felipe, etc , a mes de tot s'oblid dels abusos i maltractes comesos durant es temps en que en Paco Porras va convertir aquesta illa en un hub de quarters militars. Per no xerrar des monolito franquista des quarter de Esplanada, que despres de 50 anys de democracia, allá segueix... En fin, que si sa historia es distorsiona o es presenta en una única versión oficial i oficialista, de moment s'ha fet i es segueix fent sense IA ni res de a¢o.
Hay estimaciones que aseguran que en la próxima década la IA eliminará el 60% de los oficios ahora conocidos.