No pogué assistir, malalt, el president del Consell, Adolfo Vilafranca. Sí que hi van ser representants de la institució insular com Joan Pons Torres, Núria Torrent, Bàrbara Torrent, Josep Juaneda, Noemí Garcia o Maite de Medrano. També, diputats autonòmics com Salomé Cabrera, Jordi López, Josep Castells o Joana Gomila i batles i regidors d’altres pobles, Joan Palliser des Mercadal, Pedro Pons de Ferreries o Elena Costa de Maó, així com autoritats militars i eclesiàstiques, amb el bisbe Gerard Villalonga i els preveres Bosco Faner i Josep Manguán.
Acabada la conferència, l’alcaldessa va lliurar un obsequi al conferenciant, Josep Pons Fraga. Una aquarel·la de la façana de les Cases Consistorials, de l’artista Araceli López.
En el seu discurs, la batlessa incidí en la importància que té la festa de Sant Antoni, «per a recordar la nostra cultura, però també la nostra història». I recordà com, «en les èpoques més antigues, els historiadors contaven la història, però també introduïen mites i llegendes de l’època» i sempre estava «sotmesa a fortes conviccions religioses». Fet que canvià amb el temps i, en el Renaixement, s’incorporà una «visió més racional i científica».
La batlessa es referí a l’evolució de la historiografia, cada vegada amb una «interpretació més crítica i tenint en compte les diferents perspectives i els factors que marquen la història».
El futur i la IA
Quant als nous temps, el present està «marcat per un rellevant canvi que és la intel·ligència artificial», la qual «ha evolucionat de forma vertiginosa i presenta noves oportunitats, però també dels respectius reptes», advertí.
Entre els avantatges de la IA hi ha, per exemple, que pot «ajudar a analitzar gran quantitat de dades» i contribuir a «la preservació digital d’arxius històrics».
Bensenes, «mai no hem de perdre de vista la importància de les persones, que són irreemplaçables», com ara els historiadors, que «aporten l’experiència i el judici crític dins la història». És així que, continuà dient la batlessa, «la història contada pels historiadors permet una interpretació del context, la comprensió dels complicats temes que influeixen en cada decisió que marca la història i la que permet una avaluació crítica dels mateixos fets».
Per tot l’exposat, Pons Torres considerà que «la combinació ideal passaria per la presència de la intel·ligència artificial amb l’experiència humana, perquè aquest fet, afavorirà la investigació, permetrà obrir els ulls a altres perspectives, però ho farà sempre amb una visió ètica i reflexiva».
A partir d’aquí, la presidenta de la corporació parlà dels reptes de futur de Ciutadella, «haurà de seguir contant la seva història, i ho ha de fer amb la veritat i l’ètica, amb la correcta interpretació contextual que la figura dels historiadors ens poden assegurar».
Només així i amb l’ajuda de Sant Antoni, perquè «ens inspiri a ser millors ciutadans, per fer feina junts per conservar el nostre patrimoni, que ens ha permès arribar a ser designats patrimoni mundial, que ens ajudi a construir un demà on les futures generacions continuïn prosperant en el respecte que Menorca es mereix», va acabar dient l’alcaldessa, just abans d’aixecar la sessió.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Esta clar q no soc fan d'aquesta senyora però la respecto. Pero trob una impostura monumental q pertanyi a un partit q goberna contra la nostre llengua i q la vulgui segregar, pq la llengua es part molt important de les nostres arrels, precisament el q ara mateix esta reivindicant amb les grans paraules q solament els politics son capaços d'omplir-se la boca en les grans ocasions. En tot cas bon Sant Antoni per a ella i per a tothom.