Quan va aprendre a jugar a la bolla?
—Quan era un fillet solia anar as Casino Vell, que tenia un saló amb el seu escenari i des d’on s’anava a un jugadero de la bolla que estava orientat cap a la porta de la cotxeria on estava ubicat.
Quins dies s’hi jugava?
—S’hi jugava els diumenges matí, me’n record que mentre es jugava la porta del carrer estava oberta i, a vegades, quan els sacs del fons de la pista de joc no returaven les bolles, aquestes solien sortir al carrer costa cap avall i les anava a cercar.
Però era un joc per a la gent gran, no?
—Sí, però cada equip havia de tenir sis jugadors i quan n’hi faltaven per començar la partida, llavores alguns dels al·lots que hi érem solíem completar l’equip i jugàvem amb les bolles que mos deixaven.
Com era la pista de joc?
—El jugadero de la bolla tenia el paviment de sauló i cada vegada que amb la bolla es donava un cop en terra, amb una paleta se n’hi posava un poc, de sauló, i ho aplanaven perquè el paviment havia d’estar completament pla per fer rodar les bolles.
Feia bon jugar damunt el sauló?
—Amb el jugadero de sauló les bolles havien de tenir més banda, que s’aconseguia amb un trosset de ferro al seu interior, perquè se’ls pogués donar quan era necessari una trajectòria corba.
On guardaven els jugadors les bolles?
—Cada jugador tenia un talec de saca o de roba per guardar les seves bolles que es penjava amb un clau ganxo a la paret. Avui en dia, al jugadero de Sant Lluís els jugadors guardam les bolles dins uns caixonets que hi ha a la paret.
Va jugar sempre a la bolla?
No, durant uns anys no hi vaig jugar, però l’any 1965 em vaig casar a l’església de Sant Lluís i des de llavores visc al poble. Hi havia el jugadero de la bolla del Frente de Juventudes que era de sauló, el mateix edifici que avui dia és del CCE Sant Lluís, que fa anys que té el paviment de goma. Va ser quan vaig tornar a jugar a la bolla.
I per què?
—A Sant Lluís em vaig fer amic d’en Paco Pardal que jugava a la bolla i també del seu sogre en Perico Seny, que era molt bon jugador. Jo encara no tenia bolles pròpies i solia emprar les d’en Perico quan ell no jugava.
Quina altres jugadors recorda d’aquell temps?
—En aquells anys, també hi havia els germans Xec i Bernat de sa Creu, en Miquel de ca na Parxèries, en Bernat de Binissafúller i altres.
Com eren les bolles?
—Empraven bolles fetes amb llenya d’ullastre, d’alzina, de ciderer, que solia fer en Laro, un fuster que hi havia en un soterrani a sa Rovellada de Dalt, a Maó, fins que uns anys després en van fer de guaiacà, una llenya molt forta.
Tenc entès que també venien jugadors de per Maó.
—Quan a Maó es va tancar el darrer jugadero de la bolla, que estava en un soterrani de s’Arraval, alguns jugadors de Maó també van venir durant una temporada a Sant Lluís, com els germans Gerano i Lirio, i també n’Arnau.
Hi ha jugadors de finor, rosegadors i de cop, vostè com juga?
—Jo vaig començar a jugar com a rossegador, que és el que llança la bolla amb força per terra per fer fora les bolles de l’adversari, però avui dia som jugador de finor, el que llança la bolla amb suavitat per aproximar-la al boll.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.