0

Dissabte passat es va celebrar a la sala de cultura de Sant Diego d'Alaior una jornada de reflexió i debat sobre l'art contemporani a Menorca. La pluralitat i qualitat de les ponències presentades, la complexitat organitzativa i la nombrosa presència de públic la converteixen en la iniciativa més gran que ha tingut lloc a Menorca en el seu àmbit. L'Institut Menorquí d'Estudis, entitat organitzadora, ha demostrat així tenir una capacitat de mobilització notable i haver fet una aposta decidida per l'estudi i la recerca en l'art contemporani, cosa que la confirma com un organisme viu, inserit en el teixit social i amatent al que la societat menorquina demana.

Durant les set hores llargues que durà la jornada, entre el matí i el capvespre, es pogueren escoltar veus molt diverses, totes relacionades amb el món de l'art. Artistes, comissaris, emprenedors de l'art, galeries d'art, col·leccionistes, promotors de futurs projectes artístics, gestors de residències d'artistes, gestors culturals i acadèmics dibuixaren un mapa ric i ple de potencialitats. Amb preguntes, mancances i reptes...

1- Menorca és terra d'artistes. El nombre duplica en proporció el de Catalunya, però els recursos són molt inferiors. Tan sols una petita part dels artistes poden viure del seu art, com també passa a la Península, a París o al Regne Unit (un 32% en aquest cas segons un estudi d'Arts Council England, 2018). La proliferació d'artistes és un fenomen que es remunta al tatcherisme, a Ronald Reagan i a les polítiques neoliberals dels anys vuitanta, quan es promou la idea de l’express yourself i l'artista com a geni... i com a inversió especulativa. En aquell temps la validació d'un artista passava per tota una sèrie d'agents que avui són altres, principalment el mercat, els museus, els centres d'art i les institucions.

2- L'enquesta feta pública en el context de la jornada indica que la immensa majoria dels artistes enquestats troben a faltar un espai concebut específicament per a la difusió de l'art contemporani. El Consell Insular de Menorca va reiterar en aquesta jornada que la seva prioritat és estimular la producció mitjançant un centre de recursos (anomenat també fàbrica de creació) as Mercadal i un centre de gravat a Alaior, que s'afegiria a les convocatòries d'ajuts a la creació ja existents. La creació d'un centre d'art de referència queda posposada indefinidament. Això deixa en mans dels ajuntaments la promoció i difusió dels artistes contemporanis i la seva validació, de manera que esdevenen els altaveus de l'art a Menorca. Delegar a les administracions locals unes funcions que requereixen recursos i professionalització per ser capaços d'incidir en el panorama global i exportar talent hauria de passar per l'externalització de serveis, com succeeix a molts altres indrets, i crear una dinàmica de col·laboració publicoprivada.

3- L'àmbit de la cultura és molt procliu a l'amateurisme i al voluntariat, però la societat actual té un grau de complexitat tal que requereix coneixements, capacitats i aptituds que fins fa uns anys no eren imprescindibles. Cal una professionalització del sector, des dels artistes fins als muntadors d'exposicions, amb drets, però també deures. A la professionalització hi va associat també el compromís d'unes bones pràctiques professionals de tots els agents implicats. En aquest sentit ja s'han fet passes endavant amb la dignificació de la feina dels artistes gràcies al treball de l'AAVIB i aquesta reivindicació l'han feta seva comissaris, gestors i algunes administracions. Queda però molta feina a fer. La professionalització és fonamental per poder establir discursos coherents a mitjà-llarg termini i allunyar l'art de la immediatesa de la política.