Arriba el moment d'anar a dinar i preparar-nos per anar a Ferreries, primer ens trobem al camp de futbol, preparam pancartes i ens pintam les cares, gent de totes les edats van arribant amb les bufandes i camisetes del nostre equip, des d'en Marc, que només te 3 anys, llueix orgullós la camiseta que el seu pare defensarà enmig del camp.
Arriba l'hora de pujar al bus, allò era una "bogeria", la banda de música també està preparada, ens ha volgut acompanyar per a l'ocasió. Encara que sabien que com tots els altres s'haurien de pagar l'autobús i l'entrada, la qual cosa volem agrair perquè fins i tot alguns membres de la banda que no són del poble no s'ho han volgut perdre.
Arribam a Ferreries, la gent surt als balcons en veure el gran "estruendo" que fem baixant dels autobusos, per anar cap al camp de futbol, els jugadors escalfen, i per fi comença l'esperat partit, les coses no pinten molt bé, el Penya comença a fer gols i els nostres jugadors posen tot l'ànim i el cor, ens volen brindar aquesta copa, però les coses no han sortit bé, a pesar de que l'afició no atures ni un moment d'animar.
S'acaba el partit i a jo se'm romp el cor veure les cares tristes, llàgrimes i la decepció del nostre equip, els intentem animar amb paraules, abraços, "aixuixons", sabem que en aquells moments no els consola res, però nosaltres només us volem fer saber que estem al vostre costat i confiem amb vosaltres, ja tindrem altres oportunitats i ho aconseguirem. Tornam as Migjorn i la festa segueix, els jugadors poc a poc es van animant i a sopar se'n van, que ben s'ho mereixien.
Però el motiu d'aquesta carta és perquè passant els dies i després de veure com els diaris ens posaven de dalt de tot, per ser la millor afició, me va omplir "de orgullo y satisfacción" com diu un personatge molt popular d'Espanya, que el nom des Migjorn Gran sortís per la gran unió que hi va haver entre tots els aficionats, perquè si tots lluitem units aconseguim grans coses.
Tenim un club de jubilats, un centre de dia, un centre de salut, el grup folklòric "Aires des Migjorn", glosadors, l'associació cultural i recreativa, que durant tot l'any organitzen coses, però sobretot la gran feinada que fan per rebre els patges i el dia dels reis. Tenim els amics de l'art que preparen la "Migjornale" amb gran èxit, l'associació de comerciants que lluita per poder seguir amb els "Dimarts as Migjorn", una escola de música, la banda petita, per preparar-se per poder entrar a la banda grossa, una banda de cornetes i tambors, un cor d'al·lotes joves i el cor parroquial, aquestes tres coses dirigides per "amor a l'art" per la jove Àgueda Sales (per cert, gràcies per tot Ague i segueix així, perquè si no, això acabarà), grups musicals, el casal de joves, un poliesportiu que sempre va ple, el club hípic "Sa Creueta", el camp de futbol, una escola pública i una escoleta, perruqueries, estètica, biblioteca, bars, comerços de totes classes per l'abastiment del poble, restaurants, una magnífica urbanització com Sant Tomàs, i la platja de Binigaus, un hotel rural, i perquè no hi falti de res, fins i tot tenim un "elegant pub" (jejeje).
Per això, jo hem deman que si en un poble tan petit podem aconseguir tantes coses, si feim feina junts i esteim units, per què els qui en teoria defensen i governen el nostre municipi, omplen pàgines i pàgines del diari donant una imatge lamentable de discrepàncies i persecucions uns amb els altres?, això es la imatge que volem donar? Seguem conseqüents, dialoguem, fem les coses ben fetes, siguin les que siguin les "sigles" del partit que governa.
Lluitem per aconseguir que el nostre poble faci honor al nostre nom, es Migjorn Gran.
(En la vida i en l'amor de res serveix tenir enemics, perquè qualsevol dia no saps de qui te hauràs de servir.)
Marga Camps Orfila
es Migjorn Gran
El club deportivo Menorca
Como socia del CD Menorca, quisiera hacer unas puntualizaciones al escrito aparecido en este Diario el pasado 20 de los corrientes, en lo concerniente a los comentarios que aparecen en relación al Director Deportivo D. Luis Vidal Pons.
En primer lugar, dejar constancia del buen ambiente que se respira en el campo entre jugadores, padres, directivos, socios y público en general; puedo garantizar que desde hace tres años, a día de hoy, con los problemas habituales del día a día, más que un club de fútbol, se ha convertido en una gran familia. Somos muchas las personas (hombres y mujeres, niños y niñas) que, casi a diario, pasamos unos buenos ratos en las instalaciones, no tan solo los días de partido.
Decir también que parte de la culpa de dicho buen ambiente que se respira es de D. Luis Vidal Pons.
El señor Vidal, está realizando una labor muy profesional y digna de admirar, hablar con los jugadores, directivos, padres y aficionados en general, para darse cuenta del trabajo que está haciendo.
No quisiera entrar demasiado en cuestiones de tipo técnico, tan sólo manifestar que he hablado con muchas personas que acuden con regularidad al campo, tanto en días de entreno como en los de partido, y absolutamente todas dichas personas coinciden en que la organización, trato, grado de profesionalidad, cercanía, en definitiva el trabajo que está llevando a cabo el Sr. Vidal es realmente encomiable.
Por último, darte las gracias, Luis, por el trabajo que estás llevando a cabo, y animarte a seguir con la misma ilusión y dedicación, pues te aseguro que la gran mayoría de personas del Menorca estamos contigo.
Marina Sánchez Triay
Maó
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.