TW
0

Aterrizaje de emergencia en el Aeropuerto de Los Ángeles

Nunca he pensado en un 'ángel' como un ser con alas y extremidades ganadas en anteriores vidas terrenales, obviamente premiadas por su labor celestial. Siempre lo asocié a pensamientos divinos o bien a señales que te da la vida ubicados de forma estratégica en tu camino…como si de indicativos de circulación se trataran tipo 'stop', 'ceda el paso'… También cada década reviso mi escala de valores y simplemente comparo y créanme, me llevo más de una sorpresa. Por ejemplarizar, años atrás pensábamos, la mayoría, que en el 2000 vestiríamos trajes espaciales, los coches flotarían sin ruedas… es evidente que no ha sido así pero por aquellos entonces quién hubiera imaginado un teléfono móvil a su vez cámara fotográfica entre otras aplicaciones tan inútiles como 'fashion',Pues eso, preguntas y más preguntas con respuestas que te dejan a medias muchas de las veces. Esta vez no me sucede así, el error cabe, pero cuestiones, escala de valores, pensamientos, absolutamente todo parece tener un sentido más lógico y fundamentado.La vida te invita a soñar –despierto o dormido- a construir tu "paret seca" con piedras a modo de estudios, noviazgo, matrimonio, hijos… todo va encajando más o menos salvo susto inesperado de escala 1 de Richter en forma de aviso para navegantes pero que tú obvias porque es normal, como cambiar de pareja después de tres años de felicidad (escala 2). La vida continua y ya no cursarás arquitectura, te espera Turismo en la Calle San Fernando (escala 3), Miguel muere ahogado sin haber jurado bandera (Escala 4)…el terremoto toca la salud y deja sus huellas para toda la vida (Escala 5) y de repente en otra década del calendario de tu memoria personal, sin lógica aparente, despides a tu madre, suegro y dos cuñados y Ritcher sale corriendo porque si lo atrapas…

Preguntas obligadas: ¿Por qué? Y ¿Qué me espera la próxima década?

El periodo de tiempo aludido y venidero, trae una tarjeta de presentación singular. Has vuelto a ilusionarte con nuevas empresas personales, retos, pero repentinamente los efectos del sunami te despiertan en el "Mateu Orfila" y has tenido suerte porque salvas la vida pero el coste es parte de una extremidad que cercena de cuajo retos e ilusiones pero te deja vivo. Hay que continuar luchando

Entonces aparecen el doctor Fernández y la doctora Gómez qué multiplican su servicio en el personal de emergencia y quirófano, que pasan el testigo a la Tercera Planta, y éstos a Rehabilitación (doctora Artacho, Paco, Xisca…), a endocrino (doctora Peig y Xisca) a Neurologia (doctora Casquero y Lina), también el sacerdote Sastre, nutricionistas y celadores, … pero hasta aquí todos muestran su respeto y profesionalidad por la bata blanca. Quisiera ir más lejos.

Aquellos ángeles que comento al inicio, amigos y familia aparte aunque también, las encuentro en las personas que acabo de nombrar y otras que omito por falta de espacio. Son profesionales pero también personas que van más allá del uniforme, que brindan una sonrisa, una caricia oportuna, una pregunta personal que te aísla de la cura semi dolorosa, comida exquisita, comentan y aconsejan, bromean, una preocupación envuelta en papel de celofán con dibujitos de alas y repleto de Amor, en mayúscula. Así lo he percibido y así lo manifiesto y agradezco de todo corazón.

Fue un aterrizaje de emergencia en un aeropuerto, el "Mateu Orfila", especial y repleto de amor hacia las personas donde aguardan por si los necesitas, ángeles con alas… solo hay que intentar ser receptivo y agradecido. Gracias a todos.

Rafa Ayala
Maó

-------------------------------

Senyors de paraula

Estic totalment d'acord amb les paraules d'en Tóbal de Santa Rosa: curiosament, els protocols que tots coneixem només serveixen quan convé. Açò sí, a l'hora d'apuntar es reparteixen uns llibrets amb les 'normes' que s'han de seguir per Sant Joan; normes que per altra banda ni els propis responsables compleixen. Literalment, en aquet llibret afirmen que "és condició primordial ser l'amo, fill de l'amo o missatge, estant donat d'alta com a tal, mínim el darrer any, també els jubilats al camp, tots de Ciutadella". Però la realitat és que després deneguen sortir a la qualcada a l'amos sense cap raó i apunten segons conveniència, encara que l'amo compleixi els requisits. Una vegada complertes les feines del camp, cadascú pot fer el que vulgui amb el seu temps lliure i no per açò deixa de ser pagès. El que no es pot fer és apuntar i desapuntar d'un dia per l'altre perquè creuen que no es mereix aquest 'privilegi' (encara que uns dies abans així ho han considerat).

Moltes gràcies per jugar així amb la il·lusió de la gent, perquè l'únic que demostren és que no tenen paraula. Si dicten unes normes, són vostès els primers que les haurien de complir i donar bon exemple. I, de moment, no ho han demostrat.

Andrea Sureda Sintes
Alaior

-------------------------------

La continuació dels programes CAPI i PISE a Menorca

Els programes CAPI (Curs d'Aprenentatge Professional Inicial) són cursos adreçats a joves que no han obtingut el títol de graduat en ESO i pretenen desenvolupar unes competències bàsiques professionals i personals per afavorir la inserció laboral dels alumnes.A Menorca hi ha tres programes d'aquests tipus:CAPI d'Auxiliar de cuina el gestiona La Fundació de Persones amb Discapacitat de Menorca, gestiona des de 1997.
CAPI d'Auxiliar d'estètica gestionat per Caritas.

CAPI d'Auxiliar de jardineria el porta a terme l'Ajuntament de Ciutadella.

L'anunci de la supressió dels programes CAPI per part de la Conselleria d'Educació ens ha deixat especialment preocupats, degut a que es un ensenyament que ajuda a la maduresa personal, l'aprofundiment de les capacitats pròpies i facilita la incorporació al món laboral dels alumnes amb dificultats.

Per exemple, gràcies a aquest ensenyament específic, gestionat per la Fundació de Persones amb Discapacitat, s'ha anat consolidant durant aquests anys una alternativa educativa per a alumnes amb discapacitat moderada o greu.

La supressió d'aquest CAPI seria desfer el camí recorregut durant aquests gairebé 30 anys a Menorca, arran de la Llei d'Integració del Minusvàlid de 1982, i desfer d'arrel els itineraris d'inserció sociolaboral que s'han anat teixint de forma lenta, tenaç i gairebé silenciosa durant aquests anys, especialment , els que s'adrecen a joves amb discapacitats moderades o greus.

Consideram que la despesa econòmica no es tan gran perquè són uns programes que fins el 2013 estan cofinançats pel Fons Social Europeu a través del Programa Operatiu de les Illes Balears.

També es suprimeixen les ajudes econòmiques de la Conselleria d'Educació pels programes PISE. Es veuran afectats els PISE que desenvolupen els Ajuntaments de Ciutadella i Sant Lluís.

Les modalitats d'ensenyament PISE són mesures excepcionals que, des fa anys, han contribuït a integrar de forma més efectiva adolescents en risc d'exclusió escolar i/o social i amb un treball coordinat des dels Instituts i Serveis Socials s'aconsegueix fer una tasca preventiva molt important i molt ben valorada per els professionals implicats, les famílies i els propis alumnes. L'estructura d'Escolarització Compartida permet que una part de l'horari lectiu es faci en entorns laborals externs als centres educatius, on desenvolupen un programa socioformatiu. Aquests programes constitueixen una mesura integradora d'acord amb les necessitats, els interessos i les expectatives de l'alumnat amb risc d'abandonament escolar.

Aquestes modalitats educatives tenen com a fi revertir els índex d'abandonament escolar prematur, a Balears del 36,7% (segons l'enquesta de població activa de 2011) i facilitar una qualificació professional que permeti l'accés al mercat laboral.

Per tant, sol·licitam que es repensin aquestes mesures que afecten als més desvalguts i/o amb risc d'exclusió social.

Departaments d'Orientació dels:
IES Joan Ramis i Ramis
IES Pasqual Calbó i Caldés
IES Cap de Llevant
IES Josep Miquel Guàrdia
IES Biel Martí
IES Mª Àngels Cardona
IES Josep Mª Quadrado

-------------------------------

Resposta als sindicats de Policia Local

Davant les declaracions fetes pel col·lectiu sindical de Policia de Ciutadella, el Partit Popular vol donar suport a les actuacions duites a terme pel nostro batlle, i l'equip de Govern en general.Creim que des de l'Ajuntament s'està actuant amb la màxima austeritat, criteri, sentit comú i coherència tenint en compte la greu situació econòmica que patim en aquests moments.No només s'han hagut de reduir despeses en Policia, com ells volen donar entenent, també s'han ajustat i reduït totes les altres àrees, i no podíem fer una excepció amb la Policia.

Hi ha que recordar, que quan el PP va davallar els sous a polítics i les aportacions a partits polítics, en cap moment es va reduir el sou de la Policia.

El que volem posar de manifest es que el nostro batlle té una dedicació que si s'hagués de traduir en sou, seria impagable. No cobra hores extres, i en fa moltes, en canvi els policies si que les cobren quan fan més hores del que els toca per conveni (recordem que la Policia té uns convenis diferents als altres funcionaris). El batlle no té un telèfon de l'Ajuntament com sí tenen molts policies, ell empra sempre el seu telèfon particular. Ni l'Ajuntament ni els contribuents li paguen els passatges, la benzina o les despeses pels viatges que fa a Palma, a Madrid i a altres llocs necessaris per defensar els interessos de Ciutadella.

Quantes persones trobaríem avui a Ciutadella, o polítics disposats a pagar de la seva butxaca aquestes despeses??? Creim que cap ni una!!!! O encara ha d' aguantar insults de un col·lectiu que es podria dir dels més beneficiats!

El batlle mai ha volgut que el poble sàpiga que quasi totes les despeses per viatges i demés se les paga de la seva pròpia butxaca, perquè és una persona discreta i molt honrada, però des del PP de Ciutadella creim que ja és ben hora que es faci públic, i més quan es diuen moltes falsetats per part del col.lectiu de la Policia, sobre la seva persona o la gestió que fa.

Però anem a rallar de nombres, un petit exemple:

Des de fa uns anys s'han pagat uns 4.000€/ anuals a Alcaldia per viatges i dietes pels batlles per fer gestions a l'exterior, mentre que el batlle actual en un any dur gastats 217,42 €, (preu de un viatge del batlle i un regidor) i és de tots conegut que el nostro batlle com a mínim duuna vintena de viatges pagats de la seva butxaca.

D'exemples amb veritats i nombres en podríem dir moltíssims, però no volem posar més crispació, només volíem clarificar i donar suport al batlle de Ciutadella que fa una gran feina i té una dedicació immillorable, tenint en compte els difícils moments actuals.

Volem així mateix, desitjar unes molt bones festes de Sant Joan a tothom.

No dubtam que la professionalitat de la nostra Policia és i serà sempre un punt important i imprescindible per al bon desenvolupament de les nostres festes, així ho esperam tots.

PP CIUTADELLA