Cartas de los lectores

Qui són ells? Són els responsables de la política econòmica i financera espanyola i europea, i per tant són els que tenen poder de decisió en aquestes matèries: ministre d'Economia (ve de Lehman Brothers) i ministre d'Hisenda espanyols, president del BCE (ve de Goldman Sachs) i la cancellera alemanya (ve de Deutsche Bank), entre d'altres. Resumint, són banquers, miren pels interessos d'uns pocs, bàsicament banca, multinacionals i grans fortunes. Es podria dir que tenim els llops cuidant de les ovelles.

Una de les causes principals que no hi hagi feina són els baixos salaris, tenim un salari mínim interprofessional (SMI), regulat per reial decret, dels més baixos d'Europa. Històricament, Espanya ha tingut un binomi de baixos salaris i elevades taxes d'atur. Ells ho justifiquen, dient que hem de ser competitius i cobrar manco, perquè es contractaran més treballadors i es vendrà més a l'exterior. Aquest dogma neoliberal és totalment fals. Autors com James Galbraith han demostrat que a Europa entre 1980 i 2005 quan varen pujar els salaris va disminuir l'atur, i quan es reduïren va pujar. És del tot lògic. Per molt baix que sigui el salari, per molt que eliminin els sindicats, per molt barat que sigui l'acomiadament, per molt pocs drets que tenguin els treballadors, ¿per a què serveix tot això, si els empresaris no tenen a qui vendre els seus productes?

Com és que ells continuen amb l'obsessió de davallar salaris?

En primer lloc, salaris indignes provoquen que no arribem a final de mes i, per tant, més probabilitats d'endeutar-nos. És a dir, negoci per a la banca.

En segon lloc, també afavoreix les multinacionals, ja que tenen un mercat globalitzat i captiu. Si guanyen una mica menys aquí per falta de demanda, ho compensen amb clients d'altres països i la davallada de sous dels seus treballadors a Espanya. A més, tenen el mercat també captiu, ja que una família, després de menjar, el darrer que deixarà de pagar serà la hipoteca o la factura de l'electricitat. També, per si no fos poc, són oligopolis amb preus pactats a diferència de les pimes que han de competir entre elles.

I finalment, és trist saber-ho, els va bé molt bé tenir un exèrcit d'aturats, ja que serveix com a mesura de por i pressió per davallar el salari i les condicions laborals dels qui treballen. Han creat un model productiu de baix valor afegit i de mà d'obra barata, on no interessa per res invertir en recerca i desenvolupament.

Qui perd quan minven els salaris?

Els treballadors, els professionals i les pimes, que per cert generen el 90 per cent de l'ocupació espanyola. La majoria d'empreses espanyoles seguiran tancant i/o expulsant treballadors si no se'ls solucionen els seus problemes. Segons un informe del Banc Central Europeu, el primer problema que tenen les pimes espanyoles és que no troben clients, el segon és que no poden accedir al finançament.

En conclusió, per crear llocs de feina s'ha de limitar el poder polític que tenen aquestes oligarquies a l'hora de fixar els salaris. Si davallen els sous, els comerciants i botiguers no trobaran clients. També s'ha d'assegurar que el petit empresari obtengui finançament a preus raonables.

Que no ens enganin quan diuen que és l'únic camí, que no hi ha doblers.... Sabem que sí que hi ha doblers per la banca i les milionàries jubilacions dels seus directius. El doblers no s'evaporen, simplement s'han concentrat en poques mans. Dos indicadors així o demostren: l'índex de Gini que mesura la desigualtat en ingressos dels espanyols, és el més alt des que hi ha registres, de fet, Espanya és el país amb major desigualtat social de l'eurozona.

I, per primera vegada en període democràtic, les rendes del capital (en poder de molt pocs) superen les del treball.

Rafael Carretero Moreno
Ciutadella

La fiscalia continua investigant el dragatge del port: què dirà, ara, l'Ajuntament de Maó?
L'Ajuntament de Maó, després de saber la notícia (que després s'ha demostrat que havia estat un error d'interpretació) que la fiscalia arxivava el cas sobre el dragatge del Port de Maó, ho va celebrar i va avalar l'abocament a la mar dels fangs provinents del dragatge sense cap mena de tractament. De la mateixa manera, tal i com va aparèixer a la premsa el 30 d'abril, la mateixa batlessa Àgueda Reynés afirmava que "es pot entendre que [la resolució] avala implícitament el procés administratiu d'Autoritat Portuària de Balears (APB) i la fórmula proposada respecte a l'eliminació dels fangs". En el mateix sentit, la batlessa vessava les responsabilitats sobre el GOB, a qui acusava d'haver fet una denúncia inoportuna i que faria endarrerir les obres del dragatge.

Ara sabem que tot açò no és cert. Per un error d'interpretació sabem que la fiscalia continua amb les investigacions per esclarir si hi ha indicis que els procediments que ha decidit Autoritat Portuària per fer el dragatge i l'abocament dels fangs enmig de la mar són els més escaients, si segueixen el Protocol de Londres aprovats i signats pel Govern espanyol, si els estudis en què s'han basat per arribar a conclusió de fer els abocaments són rigorosos, si s'han estudiat totes les possibilitats abans d'arribar a la menys recomanable de totes.

I així, ens demanam: què pensa fer ara l'Ajuntament? S'afanyarà tant ràpid com la darrera vegada a exculpar APB? Estaran contents, com la darrera vegada, que la fiscalia continuï investigant si hi ha indicis d'una activitat que malmet la salut de les persones i el medi ambient? Continuaran dient que la culpa de tot és dels ecologistes i de la gent que exigeix que aquestes operacions es facin amb el màxim de transparència, rigor i respecte pel medi ambient i la salut dels ciutadans?

Hem de pensar que la institució principal de la nostra ciutat, l'Ajuntament, defensa més els interessos d'una entitat estatal que actua per rendibilitat econòmica (no s'han amagat de dir que altres opcions són massa cares) que els interessos dels seus ciutadans? Ens agradaria pensar que no...

Assemblea Local PSM més per Menorca-Maó