I no va de coronavirus, que d’açò ja se n’encarreguen els poders econòmics, que van marcant el calendari de desconfinament al seu gust. Si no de ver, de quan podrem partir de zero, a la vista del desastre en que s’ha convertit aquest país? Quan acabarem amb els fantasmes del passat i amb els falsos ídols del present?
La darrera, la desclassificació de documents secrets dels Estats Units. I l’hem d’anar a cercar tan enfora perquè, a Espanya, els secrets oficials encara se regeixen per una llei de l’any 1968! I com que la va fer Franco, és tan bona que no hi ha manera que ningú no es pugui entèmer de res. «¡A callar, pueblo bellaco!», com deia el Capitan Trueno.
Era una cosa sabuda que el ‘míster X’ del grup terrorista GAL podria ser perfectament el mateix Felipe González, presumptament. Tant com que el ‘M. Rajoy’ dels comptes paral·lels de PP, podia ser perfectament Mariano Rajoy, presumptament. Com que José María Aznar havia negociat amb ETA, presumptament.
Tot podia ser perfectament, però Espanya és una democràcia tan perfecta, presumptament, que ningú no s’atrevia a publicar-ho, ni a investigar-ho, ni a jutjar-ho, ni a debatre-ho en una trista comissió del Congrés dels Diputats. Que el Congrés serveix ara per insultar i calumniar el govern. I la Justícia? Oh la Justícia!
Diumenge passat, transcorregut el temps de secret que permeten les seves lleis, els Estats Units van fer públics un fotimer de papers, i entre ells la informació que guardaven sobre la creació d’un grup terrorista patrocinat pel govern espanyol. Amb una fi lloable, tot sigui dit, emular ETA. Però amb uns resultats que recorden aquella dita que «el terrorisme d’Estat és el més detestable dels terrorismes».
Quan els americans desclassifiquen els secrets diplomàtics del passat, tothom corre. Hi ha notícia i implicacions segures. Però aquesta vegada la premsa del règim s’ha estimat més callar. I dilluns cap diari ‘nacional’, com els agrada dir-se a ells, no penjava la notícia a la portada... ni a cap altra pàgina. Què trobau?
El mateix comportament que, vés a saber per què, també van tenir quan van arribar les primeres notícies del presumpte tràfic de capitals del rei emèrit. Va caldre que tota la premsa europea anàs plena, perquè aquí es començàs a rallar del tema. Malament, quan les coses s’han de fer perquè no hi ha un altre remei...
I mira que els rumors venien d’estona. Quants d’anys fa que circula la presumpta comissió que rebia el rei de tot el petroli que arribava a Espanya? Sort que la Constitució és una tapadora tan grossa com la bandera de 100 metres quadrats que aquests dies llueixen per Madrid. N’hi ha prou de demanar-ho a Valtònyc, que continua a l’exili per haver dit les mateixes coses que la premsa suïssa més conservadora.
El mal és que tant les constitucions com les banderes perden color si les manyucles massa, i tampoc no serveixen per tapar el suquerell quan comença a córrer. I de suquerell, n’hi ha i molt, i put. Clar que els poders de l’Estat estan entretinguts en coses més importants que aquestes misèries.
Si ja no fan cas del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ni d’Amnistia Internacional, ni de l’ONU, i la qüestió dels drets humans els sona a música celestial, per què haurien d’entretenir-se amb els documents secrets dels Estats Units o amb la premsa europea?
Tenen coses més importants a fer que investigar el terrorisme d’Estat. Ara mateix estan estudiant si es podrien cessar tots els diputats elegits pel poble que, mira tu, no van prometre el càrrec al seu gust. I decideixen també quines banderes s’han de prohibir als edificis públics. Estètica.
Si açò és poca feina, es dediquen també a continuar fitorant el tema de la llengua, que els té obsessionats. Com si el castellà o espanyol, com fa uns anys s’estimen més de dir, fos a punt de desaparèixer. Ara han prohibit que el govern valencià, el català i el de les illes Balears es puguin continuar comunicant en la llengua de la mare que els va parir.
I com a distracció, liquiden el judici del major Trapero, dels Mossos d’Esquadra, amb un argumentari de terribles acusacions que cap dels dos milions i mig de persones que van viure la festa en viu, no es creurà mai. I sabent a més que el rei de la festa era un tal Diego Perez de los Cobos, el guàrdia civil que va coordinar les actuacions.
I encara els queda temps per comunicar per whatsapp -que moderns!- el dia en què pensen expulsar el president Torra de la Generalitat. I ràpids com mai no s’havia vist en la justícia del país, perquè ja ho anuncien quan tenen prop de dos-cents casos anteriors sense resoldre i sense ni haver triat el ponent que durà la causa.
Clar que quan es pot cessar un president per haver penjat una pancarta demanant respecte pels drets humans, i en canvi es toca el violí quan hi ha presumptes evidències de terrorisme d’Estat i d’aprofitament del càrrec reial per fer negocis opacs, què hem de dir? Idò que quan tornam a començar!
