L’enquesta

El Centre d'Investigacions Sociològiques ha fet públic el resultat de l'enquesta que fa trimestralment per a seguir l'evolució de la intenció de vot a Espanya. De totes les que es fan, és la que sempre ha gaudit de més credibilitat, potser perquè hi pot destinar més recursos i perquè, en fer-se des d'un organisme públic, està més exposada a la crítica. Ja s'ha dit que l'única enquesta vàlida és la del dia de les eleccions, que les que es fan al llarg del temps només ens poden mostrar una fotografia de l'opinió política en el moment de realitzar les preguntes i una tendència quant a les preferències electorals. Per a mi, els resultats d'aquesta enquesta d'ara ens mostren dues dades importants: La primera és que el PP supera en gairebé quatre punts el PSOE en intenció de vot, la qual cosa no vol dir que tengui unes majors possibilitats de governar. La segona és que Esquerra Unida ha pujat un 25% en la intenció de vot dels electors, passant del 4,7% de fa tres mesos al 6,1% d'ara. En el cas del Partit Popular, l'increment, a pesar dels casos de corrupció política que l'afecten, indica la solidesa de la seva base social i la pròpia fallida del discurs polític del PSOE, que fa bo el no-discurs de Rajoy. En el cas d'Esquerra Unida, estam davant l'increment més significatiu d'aquests darrers anys, i possiblement està directament relacionat amb dos fets objectius: a) el propi procés de refundació i de recuperació d'una esquerra extraordinària atomitzada; b) la reacció d'una part dels treballadors i treballadores i aturats davant la política antisocial del govern del PSOE. Aquest increment notable d'IU contrasta amb el grau de desconeixement del seu cap visible, Cayo Lara, que només és conegut pel 30% dels enquestats. Tampoc no m'estranya el percentatge, no podem dir que els mitjans de comunicació li donin gaire paper. És difícil saber si aquesta tendència electoral s'anirà confirmant, si les posicions es consolidaran, i això permetrà que es guanyi el Partit Popular per l'esquerra. O si, pel contrari, ens encaminarem cap a un sistema de bipartidisme perfecte, on només existiran dues veus. Tot dependrà dels pròxim mesos, de les decisions que es prenguin durant aquest hivern-primavera.