No maregin més, per favor

A França, després de les inundacions de diumenge, provocades per un temporal marítim, es plantegen si aquests darrers anys han estat prou rigorosos amb l'urbanisme, A França, precisament, que tenen tradició de fer bé aquestes coses. I que fa tanta enveja quan la visites.

Aquí en canvi, sembla que ningú no se'n preocupa gaire. O al manco, no se solen demanar responsabilitats a ningú. Si s'inunda, ja recollirem l'aigua, i si hi ha hagut qualque mort, ja l'enterrarem. Però per poc observador que siguis, ja ho veus que el problema la majoria de vegades no és la natura salvatge, sinó la humanitat estúpida.

Ni ha prou de passejar una mica per l'Espanya del Progreso y el Tocho de Oro per veure els disbarats que han arribat a fer amb una falta absoluta de senderi.
Torrents que s'escanyen per poder encabir unes quantes cases més; platges que s'estrenyen per posar un passeig marítim culiclet, però amb palmeres, naturalment; autopistes que per poder anar del dret han de cegar torrents, rieres i síquies... I quan arriba l'aigua o el temporal, les mans al cap.
Amb el foc, la mateixa inconsciència. Jo no he vist cap antiga casa de pagès ni cap poble històric, en tot el Mediterrani, que estigui construït dins el bosc. Però en canvi ara, hi ha centenars d'urbanitzacions i de cases aïllades amagades pels pins, en nom del "Jo la natura la mat, perquè és meva". Fins al dia que crema tot i a fer la gran plorada.

Naturalment, no es pot demanar als particulars que tenguin consciència d'aquestes coses, ni que coneguin els perills que la gent sabia quan era menys lletrada però més sàvia. Però sí que s'ha d'exigir a les administracions que ho tenguin present, i que planifiquin amb criteri l'ocupació del territori, per la seguretat primer de tot, per també per l'equilibri econòmic i per l'estètica.

Hi ho dic perquè tenc la impressió que en aquests moments de crisi, ni ha que es pensen, de bona fe, que ara tocaria fer precisament el contrari, que s'hauria de permetre tot per veure si animam una mica la cosa... Naturalment s'equivoquen, perquè ja se sap que la desesperació és una mala consellera.

El més preocupant és que darrere d'ells hi podria haver poderosos interessos econòmics d'aquells que, en l'última cosa que pensen, és en el bé col·lectiu. O que estan preparant l'ambient per poder arrasar allò que fins ara s'ha salvat, si algun dia governen.

Ara tenim una nova polèmica amb els hotels d'urbanització, que es volen convertir en cases de pisos... Què bé per als propietaris, que així culminen el negoci turístic amb l'immobiliari. I que malament per als ciutadans. Perquè com més escampada viu la població, més difícil i més car és proporcionar serveis.

O és que els nous residents no han de tenir dret a les mateixes coses que els habitants dels pobles? Aigua, clavegueram, enllumenat, neteja, recollida de fems, jardineria, manteniment, vigilància, asfaltat, educació, sanitat,... tot l'any.

Ja n'hi ha un fotimer, d'ajuntaments condemnats a la misèria econòmica per culpa de tanta urbanització que havia de ser de vacances i que havia d'aportar tanta riquesa. I que s'ha acabat convertint en un poble desangelat, deficitari, impossible de mantenir amb els impostos que genera. Així és que, no maregin més, per favor.