La suor prodigiosa del Sant Crist de Ciutadella

Els anys passen com es fum, i l'any 2002, el prevere D. Guillem Pons Pons, va escriure un nou llibre, el qual esta escrit amb menorquí i castellà; modernitzat hi posat al dia. El títol és: " La Història del Sant Crist de Ciutadella, de la seva església i Confraria". El pròleg fou escrit per D. Miquel Anglada Gelabert Prev. Que Déu el tingui a la seva Glòria.

El llibret més antic, està plegat de coses curioses de l'època en que fou escrit, les quals tant ahir com avui, són plenes de vigència comprovada. El més modern, és molt bo de llegir i d'entendre, la part històrica és la mateixa. Ara bé, hi trobem alguns detalls curiosos, principalment notes a peu de pàgina. Per no allargar-me més sols diré, que el senyor Guillem Pons Pons, va tenir molt d'encert en la recomposició i publicació d'aquest nou llibret; perquè fa sentir als lectors la sensació de què els fets i explicacions, passen en el mateix moment de la lectura. Està il·lustrat per unes belles fotografies de passat i present, que són dignes de mirar.

Cada any descomptant els anys de la Guerra Civil ( 1936-1939 ), es celebra dia 14 de març la festa de la suor prodigiosa del Sant Crist de Ciutadella. La cosa com tothom sap, va començar dia 14 de març de 1661, era dilluns i aquell dia, es produí un fet clamorós.

Devers mig dia dues persones es presentaren a la casa del qui era a les hores Paborde i Vicari General de Menorca, dient-li que la imatge del Sant Crist dels " Pararies " estava suant. Llavors el dit paborde, que era el Dr. Cristòfol Casals, actuant d'un mode prudent i volent procedir amb acurada cautela, disposà que el Rvd. Miquel Vivas, vicari de la parròquia, el qual a les hores es trobava amb ell a la casa, anés a veure que era el que succeïa.

Aquí podríem dir que començà la tradicional història del Sant Crist de Ciutadella. Un servidor pot assegurar, que tant la versió antiga, com la moderna, no tenen desperdici; són dos llibrets, que lliguen i tan ben encertada la seva lectura, que quan es comença no es pot deixar. Han passat tres-cents anys i busques, però la devoció, l'estimació, la fe, la confiança, les oracions per donar gràcies per alguns favors rebuts i les moltes i moltes visites, per fer-li peticions o adorar-lo senzillament. No ha passat de xmoda. Idò estimats llegidors açò ja ho diu tot.

Les modes poden durar molts d'anys, però passen, els costums ancestrals, aquells que ens venen de la fosca del temps, són recordats i els trobem escrits. Ara bé, la devoció o estimació a una imatge, que ha arribat als nostres dies, agafant de cada dia més força, més devots o sia confrares i més gent que va a venerar-la. Açò per a mi dona lloc a una pregunta: " ¿Què volem més del testimoni que ens dóna Déu i que nosaltres mateixos podem veure amb els nostres propis ulls "?

La resposta tal volta la dóna Mn. Miquel Anglada Gelabert en el darrer paràgraf de la presentació del llibret quan diu: " En aquest llibre Mn. Guillem Pons, ens fa la història de la imatge del Sant Crist dels Pararies, el Sant Crist de Ciutadella; ens parla de la suor miraculosa però , deixau-m'ho dir, trop que parla sobretot del poble que ha descobert en la imatge un aliment per la seva fe, un estímul per estimar, una raó per esperar i, en la petita església, un lloc per a la pregària ".

El meu article, dedicat com faig cada any al nostre estimat i venerat Sant Crist, ha sortit més curt i tal volta més senzill, que el d' altres anys. Açò és degut a que he volgut sortir de la rutina. Tots aquells creients que coneixen la història, saben que dia 14 de març és la seva festa, per tant la petita Església i la venerada imatge, es vestiran de gala. Ara acabaré aquestes ratxes amb una poesia que diu:

" Ell és qui tot ho dóna /, vida, salut i tot bé /, i d'Ell a n'els mortal ve / la celestial corona /; amb Ell se té ben segura /, sens Ell, però etern dolor /. Vessant el seu suor / nos convida amb gran dolçor ".