SALAS SÁNCHEZ BENNASAR07/04/11 0:00
TW
0

A la fi, sembla que la primavera ha arribat a Brooklyn: fa solet i no fa fred. Fins fa dos dies, però, feia màximes de 5ºC i plovia aigua gelada. Ha estat un hivern molt llarg. Els hiverns són potents en aquesta ciutat, que ja és dura de per si. Hi ha neu als carrers, des de finals de desembre fins a mitjans març. Al principi, després d'una nevada, és molt polit, tot és blanc, tot està cobert. Però la neu es va tornant negra i pastosa així com passen els dies. Si s'eleva un poc la temperatura, diguem de -3ºC a 3ºC, tot són basses de neu bruta i fosa. I és una ciutat enorme, per tant, per a gent que viu als barris menys cèntrics - que són, clar, els més barats-, la vida de barri és limitada: la feina, els amics, el cinema, el gimnàs, les tendes.... Tot normalment requereix metro i una mitjana de 40 minuts de trànsit. Tota una aventura.

Així que quan arriba el solet i un temps més agradós, s'agraeix moltíssim: tot és més fàcil. Els neoiorquins canvien quan arriba el bon temps, tothom ho nota, tothom ho diu. La gent somriu més, està més simpàtica, més oberta, tothom coqueteja. Nova York és una ciutat molt jove, la major part de gent que es veu pel carrer tenen menys de 45 anys. I quan ajuntes uns quants milions de joves a una ciutat on hi ha de tot, els hi dones doblers i ganes i afegeixes els carrers, els parcs, les terrasses dels bars, restaurants i museus, i kilòmetres de platja accessibles en metro, tens una ciutat que bull. I és curiós com es nota només de passejar pel carrer.

Un dels canvis visibles, a part del vestuari del personal, és que de cop i volta hi ha el doble de bicis pel carrer que a l'hivern (hi ha gent molt valenta que va en bici tot l'any, però són pocs). Nova York és bastant pla i, per anar d'un barri a un altre o per dins del barri, la bicicleta és un mitjà de transport ideal, sobretot a Brooklyn, que hi ha menys cotxes. Hi ha carrils bici, encara que són pocs els carrers que en tenen. I quan l'Ajuntament en posa de nous, sempre hi ha concentracions de gent que estan en contra: diuen que treuen espai per als cotxes i que no hi ha prou ciclistes que els emprin; són, diuen, un "waste of space", un desaprofitament d'espai. A més, fa unes setmanes que la policia ha començat a multar ciclistes. És costum que quan un va en bici no s'atura als semàfors (es fa un "ceda el paso" i es continua si no ve ningú) i, si fa falta, es va en contra direcció o per damunt de les voreres. Però aquest any val més no fer-ho. Les multes es multipliquen: més de $100 per fer aquestes coses. Fins i tot han multat ciclistes que anaven a massa velocitat per dins de Central Park. Aquests canvis potser faran canviar l'opinió un tant negativa que dels ciclistes en tenen els conductors. Ara per ara, el sentiment principal cap als ciclistes no és precisament d'amor. En conclusió, aquesta primavera tothom està especialment content, perquè ha estat un hivern molt llarg i fred a Nova York. Potser els ciclistes haurem de controlar un poc més, però, de totes maneres, benvingut sigui el bon temps.