TW
0

D'ençà l'any 1980, l'Ajuntament d'Alaior acostuma a organitzar un acte d'homenatge que es celebra en el marc de les festes de Sant Llorenç. Aquest és un acte a l'ús, en la línia del que solen ser els actes d'homenatge: es proposa a una persona o col·lectiu que hagi destacat per una o altra qüestió, especialment en la seva trajectòria en qualsevol dels àmbits possibles (econòmic, social, artístic, intel·lectual, esportiu, ensenyament, món agrari, cooperativisme…) i es glosa la seva vida o recorregut, amb les seves fites o mèrits més rellevants, en representació i com a mostra d'agraïment i estimació dels ciutadans.

L'homenatge recau, en persones o col·lectius les activitats o mèrits dels quals hagin suposat un benefici més ampli de l'individual, en el marc de la localitat o municipi d'Alaior.

Així com passen els anys, és obvi, augmenta la relació dels homenatjats.

En el darrer decenni, l'Ajuntament ha dirigit aquesta mena de tribut de reconeixement a persones de la creació artística (Sansuguet), de l'ensenyament (La Salle en el seu centenari, i les APIMAS dels centres educatius i els educadors d'Alaior amb més de 25 anys de docència); de l'àmbit sanitari (Doctor Gelabert); del món de l'esport (al Club Esportiu Alaior, en el seu 75è aniversari); del col·leccionisme i la defensa del patrimoni (Gabriel Llambies i Cosme Sans); del cooperativisme (Cooperativa Agrícola de Sant Llorenç); de la Cultura (Arcadi Gomila i Joan Borràs Barber), de la religió (Pere Oleo)…

Enguany, la proposta que ha presentat l'equip de govern gira cap als sectors empresarials, el darrer d'aquest àmbit va ser en Santiago Pons Quintana, a l'any 1994, fa 18 anys. És una proposta que apunta a una persona ben singular i destacada. Destacada, sí, tot i que fins ara ha defugit ben a consciència la notorietat, s'ha mantingut enfora de protagonismes innecessaris i, ben al contrari, la seva pretensió ha estat la de conformar-se en un discretíssim segon pla fins el punt d'haver passat relativament desapercebut.

Estem xerrant de n'Antoni Pons Pons, en Toni Farron de malnom. Es tracta del fundador i impulsor d' un dels escassos establiments hotelers de capital menorquí que hi ha al nostre municipi: el Royal Son Bou Club Family. Un dels pocs inversors locals que han creat una indústria hotelera al municipi, la qual cosa, a diferència del que succeeix amb les cadenes hoteleres forànies, permet que els ingressos que genera l'activitat turística restin a Menorca i beneficiïn directament a moltes famílies treballadores.

La persona seleccionada, és un dels principals accionistes de la societat Promoturist, propietària de l'esmentat hotel. Edificat en 1989, amb una capacitat propera a les 1.000 places turístiques, aquest complex hoteler ha aconseguit una estètica respectuosa amb l'entorn i a més a més ha trobat el camí de l'especialització en el segment del turisme familiar. Atent sempre a les noves tendències per poder mantenir una oferta de qualitat, darrere el repte constant de ser competitiu i diferenciat, així ha estat. Més encara, el Royal Son Bou ha fet una molt valuosa feina en la captació i consolidació d'un turisme procedent de mercats emissors alternatius als majoritaris. Per tant, ha fet una contribució important a l'objectiu de diversificació dels mercats d'origen dins del conjunt de la indústria turística menorquina.

Tant és així que un any sí i l'altre també, des de 1995, el Royal Son Bou Family Club, ha estat distingit com un dels millors pels operadors turístics Tui, Neckerman, First Choice; ha aconseguit els guardons de Traveller's Choice Award; figura en els rankings dels millors hotels; ha estat distingit, igualment, com a establiment sostenible; premiat per la seva col·laboració en campanyes de recuperació d'aus; i en els dos darrers anys, classificat també dins dels ranking dels Top Hotel, fet que el situa entre els 300 millors del món, d'acord amb les opinions dels clients.

Al marge dels mèrits en el que seria estrictament el camp professional, la persona que proposam com a "homenatjable", acredita igualment una important implicació al llarg de la seva trajectòria dins el món de l'esport i especialment en el bàsquet on ha jugat en totes les posicions possibles (com a jugador, com a entrenador, en la directiva, en la corda dels patrocinis…).

En Toni Farron ha demostrat amb escreix una gran sensibilitat social, que s'ha fet palesa en les seves reiterades atencions cap als col·lectius de tercera edat i persones més desafavorides.

Hem de lamentar que amb la idea de retre-li homenatge duguem en orris la seva voluntat de passar desapercebut, però tanmateix estem ben convençuts de que els mèrits encaixen fil per randa en l'estil d'empresari amb empenta i decisió que tant ha caracteritzat la vila d'Alaior en el darrer segle i del que els alaiorencs se senten tan orgullosos. En èpoques de dificultat no estarà de més distingir i subratllar la feina i dedicació de persones que, com ell, contribueixen de manera inequívoca al benestar comunitari.

Per tot lo dit, només esperam que les moltes adhesions, que a ben segur arribaran, confirmin l'encert d'una decisió presa amb seny i cor.