Aquests dies he recordat el diari de la impaciència, els relats que inventava quan els fillets eren petits per fer-los més fàcil els moments d'espera. La història de la cua del supermercat, la cançó per trobar aparcament, el retard en una administració pública, la demora en la perruqueria, o la interminable renglera que sofríem quan volia matricular-me a l'escola d'adults per practicar l'hàbit de la formació continuada. Ens semblava que, confiant, trobàvem la percepció d'un valor més alt a les coses, apreníem a fer-nos pacients, mentre avaluàvem -també- el comportament dels altres. "La vida és espera", els hi retractava. Avui, en l'era digital, impacten molt més les repetides imatges per formalitzar una inscripció educativa, com sorprèn que en molts dels casos s'hi opti per ordre d'arribada.
Fets quotidians
Formació Professional, temps d'espera
18/10/13 0:00
También en Opinión
- Una tintorera de más de dos metros obliga a cerrar la playa del Arenal d'en Castell
- El hotel de Menorca que apuesta por reducir la jornada a sus trabajadores
- Burocracia y un sinfín de gastos ante distintas administraciones: el 'vía crucis' del emprendedor en Menorca
- Mor Sebastià Moll, més conegut com l'amo des julivert
- Que el paso del Camí de Cavalls por el barranco de Son Boter...
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.