El dia creix, però el fred no neix. S'espera temps primaveral en tota regla i que un dia o l'altre arribi l'hivern. Encara que el temps del febrer ha estat molt variable i que tota l'aigua que cau és benvinguda, la contínua desfilada de fronts han arribat molt descafeïnada. Ningú ja no recorda la darrera invasió clara de fred d'origen siberià. La lluna vella fins dissabte que ve no arribarà al minvant a les 18 hores i 16 minuts del capvespre. La gent identifica la lluna vella de febrer com una senya de mal temps. Ara veurem.
AL FEBRER, CERCA EL SOL; PERÒ NO TOT EL MES SENCER. Una major tranquil·litat meteorològica permet als pagesos el treball al camp, tot i que per haver-hi bones collites durant el febrer ha de ploure una mica. El refrany diu, en aquest sentit, que si no plou al febrer, ni bestiar ni sementer. Les temperatures són suaus al migdia i a l'horabaixa, inaugurant la primavera meteorològica, que ben aviat farà acte de presència. El sol, a causa de la durada més gran del dia, encalenteix a les hores centrals de la jornada. Tots els febrers calents són perillosos pels conreus: si al febrer és estiu, ni palla ni gra hi haurà.
EL FEBRER POCS SANTS TÉ. Avui és Sant Onèsim al qual s'invoca per tenir una bona recomanació i reputació. També és Santa Juliana invocada per tenir un bon part i evitar la caiguda del cabell. Dijous, dia 20, arribarà Santa Amanda, que ens guarda de no perdre el temps en lectures absurdes de la premsa color de rosa, o de passar hores i més hores davant la televisió, que encara és pitjor. També fa festa Sant Eucari, al qual podem invocar quan volem que es restableixi el servei elèctric, després d'un tall de llum.
PER SANT VALENTÍ FLOREIX EL ROMANÍ. Divendres passat va ser Sant Valentí i aquest refrany es recorda que en aquesta època convé molt una bona infusió de romaní. Aquesta planta, molt olorosa, la podem fer servir contra el mal de cap, les migranyes i per la fatiga mental. Precisament per les coses amoroses es recomana el romaní: per l'amor, el romaní; a quí no en té, li fa venir, a qui en té, l'hi fa fugir.
