Tanquem l'estiu, l'època de les converses que conreen alguns sentiments claus, com ara l'alegria, el sentit de la vida, la passió o la satisfacció del nostre projecte vital. Serenes reflexions a la fresca, estovalles de bona companyia. Enguany hem constatat, amb tristor, que una de les consideracions més comunes és la desil·lusió en l'àmbit educatiu, la manera d'encarar el principi de les classes.  

Rallen de divorci entre els centres escolars i l'aparell administratiu, d'un disseny absent de la valoració pedagògica prèvia, de la batalla amb una nova Llei d'educació, que és el que sol passar en aquest país cada vegada que barata el color del partit que governa. De totes, que han estat projectes fallits. També de les dificultats diàries, sense els mitjans suficients i amb un alumnat cada vegada més divers i complex. Un nou curs, un curs més. Segur que quan acabi, diuen, tornaran a publicar els mals resultats obtinguts  i, allà pel mes de juny, rallaran altra vegada del fracàs de l'ensenyament. Es senten menyspreats.

Al final del sopar t'adones que necessiten, mes que mai, el contacte amb la font de l'energia interior, l'aliada més fidel. Són els companys que dialoguen, els pares i mares que col·laboren amb l'escola i –sobretot- els alumnes que demostren les seves ganes d'aprendre i de superar-se. Que s'obrin les portes, malgrat hi hagi dirigents que desfacin il·lusions. Perquè ensenyar i educar, és el vostre somni més gran.