En la ruta de la vergonya, el terratrèmol corrupte és el màxim verí de l'ànima. Molts sentiments es barregen al mirar enrere, per la feina feta, i també al mirar endavant, per tots els reptes que crèiem pendents. Ens omplen quotidianament d'empegueïment, pel que hem ajustat, pels sacrificis que ens han demanat, retalls que hem resistit. Rememorem contínuament paraules, gestos i mirades. Ens reapareixen, com les de Diaz Ferran quan ens deia allò de «només es pot sortir de la crisi d'una manera, que és treballant més i guanyant menys». Ja no hi ha bona declaració per la immoralitat, qualsevol ens deixa en estat d'alerta, immòbils, com si la quietud ens protegís de la pudor. L'ordre ha estat sacsejat de tal forma, que pilars polítics que aparentaven molta solidesa, avui estan enquistats. La infàmia que s'associa a l'orgull, sense reconeixement de culpa, ni ansietat. És la vergonya sense vergonya.
Fets quotidians
Va de vides
En la ruta de la vergonya, el terratrèmol corrupte és el màxim verí de l'ànima. Molts sentiments es barregen al mirar enrere, per la feina feta, i també al mirar endavant, per tots els reptes que crèiem pendents
07/11/14 0:00
También en Opinión
- Una tintorera de más de dos metros obliga a cerrar la playa del Arenal d'en Castell
- El hotel de Menorca que apuesta por reducir la jornada a sus trabajadores
- Burocracia y un sinfín de gastos ante distintas administraciones: el 'vía crucis' del emprendedor en Menorca
- Mor Sebastià Moll, més conegut com l'amo des julivert
- Que el paso del Camí de Cavalls por el barranco de Son Boter...