És una mala notícia que la industria continuï perdent pistonada a Menorca. Que l'activitat laboral estigui cada vegada més pendent del turisme i, en conseqüència que sigui més temporal i incerta. Però era previsible que la cosa anàs per aquest camí. El guany ràpid i la pressió política espanyola i balear, per força havien s'havien d'acabar imposant.
És cert que aquestes darreres dècades han estat nefastes per a la indústria i que els costos del transport no han ajudat a resistir. Però també ho és que les empreses que han estat atentes als canvis del mercat i que s'han sabut renovar, han aguantat el cop.
Recuperar la indústria, l'economia productiva en general, és avui una aposta d'Europa i els resultats sembla que es comencen a veure. Solament a Catalunya, que és l'economia que més s'assemblava a la menorquina, ja hi ha 15.000 empreses industrials que viven sobretot d'exportar a l'estranger i, en general, estan en fase d'expansió.
Mentre, a Menorca, el teixit industrial es va reduint, es diria que sense que ningú no ho pugui aturar. I a la vista d'aquesta situació jo record sempre una sentència de'n Guillem López Casasnovas, l'economista, quan deia que, ara, la indústria pesa poc a l'Illa, però si desaparegués del tot, amb el turisme no podríem reemplaçar el daltabaix econòmic que provocaria.
Hi ha encara un altre problema que s'hi afegeix. Si no hi ha diversitat econòmica, no hi ha diversitat de feines i una part de la població –sobretot la més preparada– es veu obligada a emigrar per poder exercir la professió que ha estudiat. El seu buit l'ocuparà població vinguda de fora que ve a viure, precisament, del turisme.
Això, en abstracte, no és bo ni dolent. Però a la pràctica genera la necessitat de rebre cada vegada més turisme, perquè cada vegada hi ha més gent que el necessita per poder viure. El resultat és que la dependència fa que els interessos immediats passin davant dels projectes de futur. I així van creixent les actuacions urbanístiques i es van transformant la societat i el territori sense possibilitat de tornada enrere.
Pel camí, el poder polític passa a mans dels que defensen la construcció –qui no els ha de votar, si tothom viu de la mateixa cosa?– i prest s'instal·len els especuladors, amb l'únic interès d'aprofitar el moment i fugir quan s'acabi.
Segurament aquesta Menorca agrada, ja ara, a moltes de les persones que hi viven, o al manco, no els agrada però no li veuen alternativa possible. Però en canvi, és evident que n'hi ha, d'alternatives, i sense necessitat de recórrer al paradigma espanyol del blanc o negre. Perquè de matisos n'hi ha per satisfer a tothom.
Aconseguir que es mantengui i es recuperi la diversitat de l'economia hauria de ser objectiu de qualsevol força política que vulgui defensar el futur dels menorquins. Hauria de ser una prioritat del seu programa, de la mateixa manera que ho han de ser el transport i el canvi de model turístic. Però per anar per aquest camí segurament fa falta lideratge polític i independència dels interessos de fora l'Illa.
Segurament coneixeu Menorca Millenials, aquesta iniciativa que pretén «tancar» una vintena de creadors perquè desenvolupin projectes estrella. Idò un dels seus promotors, en una entrevista, quan li demanen per què precisament a Menorca, respon:
«L'experiència de passejar per Palo Alto, el cor de Silicon Valley i trobar-te amb els fundadores d'empreses que estan liderant el món prenent un cafè en University Café es una cosa normal. La mateixa experiència es troba a Menorca cada estiu perquè és un punt d'atracció d'alts directius i emprenedors d'èxit global que passegen per les platges passant desapercebuts. Aquesta és una de les màgies de l'Illa. És possible trobar-te Richard Branson (Virgin Group) prenent una pomada en els jaleos.»
Aquesta idea de Menorca que transmet, és la que està en perill d'extinció.
