Menorca és una illa sorprenent per diversos motius i un d'ells és la seva història singular. Ara per exemple, tots els territoris veïns, ja sigui València, Catalunya o Mallorca, estan passant pel tràngol d'haver de commemorar enguany el tres-cents aniversari d'un gran canvi polític que es va produir cap al 1714-1715 i que va marcar l'inici de la seva decadència col·lectiva.
Va ser quan es va imposar a Espanya la dinastia dels Borbons, després d'una acarnissada guerra de les tropes combinades castellanes i franceses contra –essencialment– les de l'antiga Corona d'Aragó i una aliança internacional que es va dissoldre abans d'hora. És el que els llibres anomenen la Guerra de Successió i que va donar el tron a Felip V, nét del rei de França.
Com segurament era costum a l'època, el nou rei Borbó va aplicar el dret de conquesta als territoris derrotats, de tal manera que Aragó, València, Catalunya i Mallorca van ser ocupades militarment, mentre es cremaven a la foguera les seves institucions, lleis i llibertats, i la seva llengua perdia l'oficialitat. En endavant serien governades per la llei pròpia de Castella. Va ser aquell dia quan va començar a actuar el nacionalisme espanyol.
Menorca, però, va quedar al marge d'aquell fester gràcies als britànics, que durant la guerra havien ocupat l'Illa com aliats dels adversaris dels Borbons. Aquesta circumstància provocaria la seva sorprenent història durant prop de cent anys, amb periòdiques ocupacions d'espanyols i francesos, però recuperacions dels britànics. El resultat final és que fins al 1802 l'Illa no va ser definitivament retornada a la corona hispànica, i que durant tot aquell període va poder mantenir les institucions i les lleis pròpies, i la llengua.
Però quan es va reincorporar, com si el temps s'hagués aturat a Espanya, la van passar a baqueta igual com havien fet amb els altres territoris de la Corona d'Aragó cent anys abans i va ser sotmesa també a la llei castellana, sense cap respecte per la seva singularitat.
Explic tot açò perquè els nacionalismes solen tenir referents històrics, i de la mateixa manera que al nacionalisme espanyol li agrada recordar la Guerra de la Independència –per a noltros Guerra del Francès– o les Corts de Cadis; i al nacionalisme francès, la Revolució Francesa, als nacionalistes de l'àrea catalano-valenciano-balear la referència històrica més clara és la Guerra de Successió. Com es diu a València en record de la batalla d'Almansa, la primera gran derrota davant els Borbons, «el mal d'Almansa, a tots alcança».
Fa una mica de pena comprovar que encara continuen obertes moltes ferides provocades per fets tan antics. Perquè és evident que incideixen en la realitat actual, per més que no mos cansem de dir que el món està globalitzat. I és ver que hi està, però açò no vol dir que el sentiment de pertinença a un territori o a una cultura no continuï absolutament vigent. No és una exageració dir que, per molt globalitzats que arribem a estar, tots som de qualque banda, perquè sinó seriem d'aumon.
I la font dels conflictes que açò genera, no és la cultura pròpia de cada territori, que mentre gaudeix de llibertat i ningú no la qüestiona, l'únic que fa es l'acció positiva d'enriquir el patrimoni mundial. El malestar sorgeix quan hi ha la voluntat d'emmascarar-la o amagar-la, i de vegades prohibir-la, amb la pretensió d'imposar-ne per la força una de diferenta.
Totes les actituds prepotents, i aquesta en particular, fan activar mecanismes de defensa en la població agredida. I és que, si no reacciona així, el més probable és que estigui condemnada a desaparèixer com a poble. I Menorca no és una excepció en el món. Naturalment que hi ha persones que es consideren menorquinistes per motius històrics i culturals, i segurament ara també per raons econòmiques a la vista del sectarisme de l'Estat espanyol. I alguna raó deuen tenir, perquè els que els volen desacreditar tenen tan pocs arguments que els tracten de «catalanistes», com si es volguessin vendre l'Illa. Ai Deú meu, no hi ha un altre remei que tornar a recordar la Guerra de Successió i el naixement de l'espanyolisme!
