«Ah! Seran les meves primeres noces! I les nostres també! Bé, així estem iguals, idò…» Així començava la meva conversa amb una parella que em va escollir perquè els casés a l'Ajuntament. No ens coneixíem però de seguida la conversa va esdevenir fácil i lleugera. Veníen del nord i havien aterrat a Menorca gairebé per casualitat, empesos per la manca de feina que està convertint els joves d'aquest país en éssers molt més transhumants (com antany) i no tan sedentaris com solíem en les darreres dècades. Un cop aquí, l'Illa els havia seduït, em van dir, per la seva tranquil.litat, el clima, la llum i la proximitat. Quatre característiques de ca nostra de les quals la majoria en som ben conscients i voldríem preservades. Però som plenament conscients que la gent que ens arriba i s'integra a la nostra societat també posa en valor les mateixes coses? Per descomptat, de persones n'hi ha de tots els gustos però, en aquest cas que relato, ens va resultar un punt de connexió i entesa mutu.
Passa la gent
On anem?
14/10/15 0:00
También en Opinión
- Una tintorera de más de dos metros obliga a cerrar la playa del Arenal d'en Castell
- El hotel de Menorca que apuesta por reducir la jornada a sus trabajadores
- Burocracia y un sinfín de gastos ante distintas administraciones: el 'vía crucis' del emprendedor en Menorca
- Que el paso del Camí de Cavalls por el barranco de Son Boter...
- Mor Sebastià Moll, més conegut com l'amo des julivert