Enguany ploure, haurà plogut poc, encara que aquest dies sembla que la cosa s'anima, però en canvi mos ha caigut tot un diluvi de demagògia i populisme que ha anat trempant la corrupció i la podridura que aflorava per tot arreu.
L'acció de la justícia sembla que no tengui aturador i recorda aquella etapa que va viure Itàlia, que no sé si va arribar a servir per acabar amb els mals usos de tants de polítics i financers. Però que va posar el país en mans d'experts en la màgia potàgia, com il signore Berlusconi o il comico Beppe Grillo, que amb el seu discurs radical i la seva demagògia barata van ensarronar mig país.
No sé si Espanya acabarà igual, però la situació en recorda molt els inicis. De moment el que hi ha damunt la taula és un govern provisional que cada dia es fa més insignificant, encara que mantengui el poder. I una impossibilitat matemàtica de formar un nou govern coherent.
Si el senyor Rajoy i la seva ala radical de Ciudadanos, tenia encara alguna expectativa de governar, el temporal diari de nous casos de corrupció vinculats al PP, li posen ben difícil. De fet el seu cooperador necessari, Albert Rivera, ja ni piula a favor seu. I és que després d'haver anat a les eleccions amb el discurs fàcil de superman de la integritat, costa atracar-se a un Rajoy literalment envoltat de cumpanyerus corruptes. Tot i que, com bé diu el seu home fort a Menorca, «Lo que haga y decida Albert Rivera estará bien hecho». L'enhorabona...
I encara ho té més difícil el senyor Sánchez del PSOE, que està cremant unes energies que ningú no es pensava que tenia. I amb tot el mausoleu de velles glòries del partit en contra. Però és evident que, per poc que valori el seu futur, no pot pactar amb un PP que, vist amb ulls d'ara, sembla que era més una gran empresa dedicada a l'espoli dels espanyols que una altra cosa.
I si no és amb el PP, només li queda el refugi dels dos nous partits, que a dreta i esquerra van néixer precisament perquè ell, el senyor Sánchez, mai no pogués arribar a ser president. El de la dreta, Ciudadanos, perquè el gran capital el va impulsar com a reforç o recanvi del PP. En algun moment d'eufòria, el senyor Rivera es va arribar a creure el discurs dels seus mecenes i aduladors, i ja es veia com el nou reietó del país.
I el de l'esquerra, Podem-Podemos, perquè va néixer de la frustració de tanta gent davant el discurs socialista i no va tenir cap escrúpol en posar el PSOE en el mateix sac que el PP, amb el nom genèric de «casta». El seu objectiu era substituir-lo i durant una temporada també el senyor Iglesias es va arribar a pensar que ja era una cosa feta.
Darrere del discurs que fa ara cada partit, més que la pretensió d'arribar a un pacte de bon govern, sembla que hi hagi l'estratègia de preparar-se per a unes noves eleccions. I m'agradaria equivocar-me. Si s'arriba al punt d'haver-les de convocar, ja tindran feta la campanya, tret de Ciudadanos, que en aquest interval ha mostrat tant el llautó, que ho té magre.
El PP podrà dir: «Ho veis ara, que sense noltros Espanya és el caos? Tants de mesos perduts, l'economia incontrolada, els independentistes que no s'aturen, i el socialistes incapaços de formar govern... ni amb els arreplegats de Podem-Podemos».
El PSOE, per la seva banda podrà dir: «Noltros i ningú més hem estat prou valents per intentar formar un govern. El PP, amagat darrere el plasma i emmerdat de corrupció fins dalt de tot. I Podem-Podemos, ja ho heu vist, ha posat els seus interessos de partit per davant dels d'Espanya. I a més, defensa un referèndum separatista...».
Però Podem-Podemos també té fet el discurs: «Ja heu vist que ho hem intentat tot per acabar amb la casta i que hem sabut mantenir els principis a pesar de totes les pressions. I som els únics que donam idees perquè Catalunya no se'n vagi».
I així el PP intentarà recuperar la majoria, el PSOE pretendrà pujar uns quants punts i Podem-Podemos, no se sap. Perquè es mouen en la contradicció que per conservar el fotimer de vots que van tenir a l'àrea catalana han de mantenir l'exigència del referèndum, però a altres territoris, potser açò mateix els provoqui una davallada.
Clar que tot açò succeirà a Espanya, però en canvi Menorca des d'ara té assegurada la victòria del PP amb el 100 per cent dels vots. I és que, amb un nivell de demagògia que deixa petita la dels seus líders estatals, el partit escampa que l'actual govern balear d'esquerres, a més dels toros, «podria» prohibir també els jaleos. I per donar més veracitat a l'invent, impulsen una proposició no de llei davant el Parlament per impedir-ho...
Sí que hi ha un jaleo que hauria de preocupar al PP menorquí, però no és el dels cavalls sinó el dels jutges i la Policia a Ciutadella amb l'operació Pomada, que en aquest cas no és gin amb llimonada.
