S'ha d'anar molt viu a l'hora de fer l'escandall. S'han de mirar els preus fins al darrer cèntim perquè surtin els nombres i el negoci no acabi com aquell de na Peix Frit. No vivim en temps d'alegries monetàries, per més que el senyor Rajoy mos ho vulgui fer creure cada vegada que hi ha eleccions. Com ja deien els nostros avantpassats, «qui no mira amb un dobler, quan l'ha de menester no el té».
Per açò m'ha admirat la finesa amb què fan els nombres –si és certa la notícia publicada al Menorca- algunes cadenes hoteleres instal·lades a l'Illa. Són tantes, les partides que s'han de comptar al detall per poder oferir un preu competitiu als clients! I hi ha les despeses de personal, i els impostos, i el compte de resultats... No és una feina fàcil!
Certament la competència és ferotge. Al nord d'Àfrica, ja sigui Tunísia, Algèria o Egipte avui dia treballen a preus més tirats que mai. I què podríem dir de Turquia o l'illa grega de Lesbos? Així és que, a les Balears, s'ha de filar molt prim a l'hora de concretar cada compra que ha de fer l'hotel, no sigui cosa que uns cèntims de més facin fugir els clients cap a aquests països on vol anar tothom.
La partida de personal també és molt important. Fins al punt que –segons me diven familiars meus que per força hi fan feina-, els salaris en comptes de pujar han davallat, i en canvi les hores creixen de cada any. I el fet xistós és que com més poques alternatives laborals van quedant a l'Illa, més s'estanquen els sous i més augmenten les hores.
La cosa encara es complica més si hem acostumat els clients al tot inclòs, aquesta fórmula que van inventar els empresaris balears per als seus hotels del Carib i que finalment s'ha imposat també al Mediterrani. Ha tingut la virtut de popularitzar les xumes sense costos afegits per al client, i a la vegada de fer davallar un poc més el nivell turístic de les Balears.
S'entén, idò, que els hotelers hagin de seleccionar a la baixa la qualitat dels licors que oferiran, no sigui cosa que arribin clients d'aquells que beven més que un guaret i facin rebentar el pressupost. Tanmateix, a partir de la quarta copa, poca gent distingeix entre l'alcohol de marca i el de garrafa.
A més, hi ha les estratègies que la competència comercial aplica des de fa anys i que seria un error que el sector hoteler no aprofitàs.
Els grans fabricants de refrescos, ofereixen als bars l'aigua envasada de franc, si aquests, a canvi, accepten servir les seves marques de refrescos. Pel camí s'han arruïnat les empreses locals dedicades a l'aigua, i ara els botilets d'aquest líquid van marejats de tant de viatjar d'un cap a l'altre de la Península, perquè sol succeir que si els omplen al nord, els buiden al sud, o de l'inrevés. Ho haureu observat per les etiquetes. Aquest tràfec estúpid de camions carregats d'aigua provoca una contaminació ambiental innecessària, però mira...
També és una estratègia freqüent que les grans superfícies venguin el pa i la llet a preus que no tenen marge de benefici, o de vegades fins i tot per davall del seu preu de cost. És una manera d'atreure els clientes, cridats pel cant de sirenes d'aquests productes dels quals és fàcils recordar el preu. Pel camí, perjudiquen els forners i els ramaders, i un fotimer de treballadors autònoms del sector, però mira...
Arribats a aquest punt, ja podem rallar de la llet de Menorca. Per què s'ha de comprar llet de Menorca si se'n pot trobar de molt ben envasada uns cèntims més barata? I que a més, arriba molt ben passejada. Perquè la més econòmica sol venir de Polònia, Ucraïna i altres països de l'est que ara no la poden vendre a Rússia, per informació dels il·lusos que pensen en les pastures asturianes...
Les companyies hoteleres que no es poden permetre els preus de Menorca, amb aquesta sàvia decisió segur que podran fer quadrar els nombres. La llet era el problema. Ara la podran oferir com a producte estrella del seu tot inclòs –silenciant d'on ve per si un cas. Fins i tot pot succeir que els seus clients es passin el dia consumint litres i litres de llet, i abandonin les xumes de franc que tan bona reputació han donat a l'hoteleria balear.
La realitat és que, pels nombres que coneixem, l'estalvi haurà estat miserable, però aquests hotelers seran una mica més inconseqüents. I de passada hauran posat el seu granet d'arena per amagar un producte tradicional de Menorca, empobrir la diversitat laboral de l'Illa i fer una mica més difícil mantenir el mateix paisatge rural que aprofiten per a les seves promocions, però mira...
