Vaig passar ahir matí per una tenda a un barri de València que es promociona així: «Compramos cualquier cosa y pagamos al instante». Hi havia una llarga coa amb més de vint persones. Cap d'elles somreia, com sí que fan gairebé tots els polítics, fins i tot els que pateixen una crisi de govern. No he entès mai per què han de somriure si estan patint. Sobre la tenda per desesperats he pensat dues coses. La primera és que tal vegada hi podríem dur les cabres de s'Algar, tal vegada l'Ajuntament en treuria un duro per reformar es Cós. Ai, ostres! He fet un comentari, mig acudit, que pot ferir sensibilitats. Avui has de filar molt prim amb el que dius. T'has d'autocensurar contínuament. Poca broma. La segona cosa que he pensat és que la millora econòmica general tal vegada no arribi mai a la classe mitjana de categoria 2. Aquella que abans era el motor del consum, avui és l'exemple de l'austeritat obligada.
Terra de Vent
Versió oficial
09/04/17 0:00
También en Opinión
- El centinela de las plazas españolas del norte de África que lleva nombre menorquín
- «¿Salir mujeres en Sant Joan? Eso debemos decidirlo las payesas»
- La limpiadora que cayó de 10 metros de altura en Ciutadella se fracturó siete vértebras
- Catalina Pons: «Al campo de Menorca no se le da el valor necesario para vivir dignamente»
- El peligro de una zanja recién cubierta para una furgoneta en Cala en Blanes