Tenim sort del Llatzeret i que l'anterior govern del Consell de Santi Tadeo ho va saber gestionar prou bé. Ja era un patrimoni públic però ara està en mans de la primera institució menorquina que l'ha d'omplir de sentit.
Aquesta i la compra de Son Catlar, amb una acció positiva del conseller Miquel Àngel Maria, són dues excepcions. El balanç és molt pobre en altres casos. A s'Enclusa s'ha perdut la inversió dels 7 milions d'euros pel projecte frustrat del Centre d'Interpretació i el Govern ha hagut de tornar aquests dobles i dos milions més d'interessos a l'administració central. En el seu dia es va plantejar l'alternativa de comprar Mongofra a la Fundació Rubió i ubicar allà aquest centre, que hauria de ser el motor de la Reserva de la Biosfera i un atractiu turístic. No es va valorar. Avui Mongofra continua essent un niu de problemes.
Fa poques setmanes, la presidenta Susana Mora tenia damunt de la taula exercir el dret preferent i comprar l'Illa d'en Colom per 3,1 milions d'euros. Es va deixar passar i ara està en mans de Víctor Madera, l'empresari que ja és propietari de 6 finques rurals de l'Illa. Sembla que vol desenvolupar un projecte mediambiental. Seria interessant més informació sobre les seves intencions, però ningú no li pot exigir perquè és una iniciativa privada. A veure si haurem de deprendre dels grans inversors per dur endavant projectes de promoció del medi ambient i del turisme innovador.
I, per altra banda, el Govern acaba de comprar la finca dels Canons d'Artà per 6,75 milions d'euros, amb doblers de l'ecotaxa.
Està clar que les administracions han de ser prudents amb la despesa pública i que només s'ha de comprar si es pot mantenir. Però s'ha de donar valor a allò que pot tenir un ús interessant per qui sap treure-li profit cultural, social i també econòmic.
La Reserva de la Biosfera, 25 anys després, es mereix un gran projecte que il·lusioni. S'Enclusa, Mongofra o l'Illa d'en Colom són ja oportunitats perdudes. O no?
