Als Diàlegs sobre el vi de Menorca que van tenir lloc dilluns a Ciutadella, va tornar a sortir entre el públic assistent el comentari de que una de les barreres al seu consum entre el públic menorquí era que parlàvem d’uns vins cars comparats amb els que trobem habitualment al supermercat.
El president de l’Associació de Vins de Menorca, Toni Salord va córrer a respondre que car o barato, no podíem comparar els Riojas, Riberas o Verdejos de 2 euros amb els vins que fèiem aquí perquè no eren semblants en qualitat i en tot cas, el que havíem de comparar a l’estanteria eren els preus dels grans vins de finca que també elaboren aquestes denominacions de manera limitada, seguint mètodes artesanals com passa a Menorca, així entendríem que són vins fets com els que fem aquí i a sobre ens adonaríem que son més cars que els nostres.
Però segurament l’argument amb més sentit comú el va aportar un distribuïdor quan feia adonar que si en un dinar de quatre persones demanem un vi de Menorca que pugui costar 20 o 25 euros i ho dividíem entre els quatre que seiem, ens sortiria a 5 o 6 euros per cap, el mateix que tot sovint paguem quan demanem dos o tres canyes de cervesa fresca sense pràcticament adonar-nos. I, a sobre, t’hauràs begut un vi de qualitat, afegia. Ara ja només falta que ens agradi més el vi que la cervesa, però això és ja dona per uns altres diàlegs.
