En 25 anys d’ençà que som Reserva de la Biosfera hem avançat poc. Hi faltava un pla d’acció com el que dilluns es debatrà al ple del Consell de Menorca, que es vol dur a terme en només 7 anys i que, sumant totes les propostes, planteja una despesa de 53 milions d’euros.
Em fa la impressió que aquest document ha recollit un munt de propostes procedents d’actors diferents amb una quantificació teòrica de la inversió. Hi ha tantes accions que ni els mateixos responsables del projecte les arriben a conèixer totes. Hi ha tantes ganes de posar en marxar el motor de la Reserva que tot hi ha cabut en aquest primer pla d’acció, que finalment dependrà, com sempre, de la «disponibilitat pressupostària».
El pla d’acció hauria de resoldre la tensió que sempre ha acompanyat el títol de Reserva de la Biosfera, entre la defensa del medi ambient i el paisatge i el desenvolupament econòmic. Amb altres paraules, la Reserva ha de mostrar la seva utilitat pel creixement econòmic i el benestar dels menorquins, aplicant, està clar, criteris de sostenibilitat. Hi ha altres «economies» que han aconseguit animar l’activitat econòmica amb aquests objectius. Per aconseguir-ho s’ha d’abstreure la gestió del projecte del debat polític i s’ha d’implicar a la societat, a les persones i a les empreses.
Menorca està plena d’oportunitats per avançar en un projecte tan interessant com el de convertir una declaració d’intencions en un pla de canvi de tendència per l’Illa, passant de la passivitat davant el ritme que manquen altres, a la iniciativa local.
El creixement en energies alternatives és un dels camps que més activitat pot generar. Però també les inversions que es duen a terme en el camp de Menorca, els nous productes turístics associats a la natura i al patrimoni, la gastronomia amb la base del producte local, les proves esportives al voltant del Camí de Cavalls i del paisatge de Menorca.
És bé hora de potenciar el que compartim i deixar de banda el que ens divideix.
