Aquestes dues paraules les posava en boca constantment Pedro Castro, president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) en el mandat 2007-2011. Castro, fou alcalde de Getafe durant set legislatures, quasi totes aconseguides per majoria absoluta. Més enllà de poder aprendre d’un històric socialista, l’admirava per les contínues reflexions municipalistes. Atrevida, n’hi vaig debatre qualcuna de les que la crisi i l’austeritat imposada n’havien alterat la manera de fer. La Sala sempre esdevé l’última trinxera per afrontar la cobertura quotidiana de les principals necessitats.
La FEMP, bressol dels ajuntaments, és una magnífica escola.
Una dècada després, coneixem noves polítiques, però encara resten antigues maneres de produir-les. Perquè m’entengueu, de vegades, les noves lletres no encaixen amb les velles músiques. Continuem sense prioritzar, falten valors en la pressa de decisions i més atreviment per posar-los en pràctica.
Un dels temes que no s’entén és que el Govern no hagi inclòs el projecte de la depuració d’aigua amb l’impost del Turisme Sostenible. La problemàtica de la qualitat és un dels principals problemes de la nostra l’Illa, i de la seva gent. Si no es feia pel poble -carregat de garrafes per cuinar, i per consumir- que fos per competència, que pareix que se’ns oblida que la Llei de Règim Local ho comanda: «regulació i gestió de l’aprovisionament d’aigua potable a domicili». Sí, potable.
