Després d’una temporadeta negra, de resultats electorals magres i divisions grasses, el PSOE de Menorca s’ha instal·lat en un optimisme contingut, que ja és molt, vist d’on venim. L’enquesta d’«Es Diari» de dilluns confirma els resultats dels sondejos interns que han fet els socialistes, i que, entenen ells, els fan seriosos aspirants a ser primera força de l’Illa, condició fins ara reservada al PP gràcies a un monopoli ja extingit a la dreta.
Malgrat les penes viscudes (sembla que fa segles d’aquell congrés-cantina de far west), el PSOE insular està convençut que li ret la triple presidència (Mora-Armengol-Sánchez). El poder és un bon aparador, i confien els socialistes que aprofitaran bé que la menorquina juga la segona part (era la seva idea inicial). Es treu pit de tota millora assolida o en tràmit, amb una dura competència publicitària amb Més.
De fet, el PSOE aspira a rebre votants d’esquerres que, segons les enquestes, deixaran de donar suport a Més i també a Podemos. De Podemos no estranya, baixa el suflé de 2015. Però sí sorprèn Més, que com a PSM sempre havia tingut una clientela fidel. Els passa factura, crec, una significació clara i visual dels seus dirigents amb el procés català, posició que a Menorca no té tantes adhesions com votants van tenir el 2015. Llavors va aprofitar la fuita de vots moderats d’un ferit PSOE i ara pateix una fuita dels mateixos vots per haver-se ubicat a un extrem del conflicte.
No obstant açò, la transició veloç de la depressió a l’optimisme del PSOE demostra que les coses canvien ràpidament. Sánchez reafirma que acabarà la legislatura amb més ganes que fonament, com es ratifiquen els entrenadors. A l’Illa, perdura la incertesa sobre la carretera general i açò pot acabar fent mal a la presidència. Queda per veure com es resol el PTI i s’han de materialitzar encara moltes inversions via Palma només anunciades. Als trams finals de les segones parts, qualsevol incidència és decisiva. I qui és al poder és també qui més pot ficar la pota.
