Sense pressupostos, no hi havia d’altre camí que la convocatòria d’eleccions, i el 28 d’abril pot passar qualsevol cosa. L’esquerra, està mig desfeta. Una vegada més, acudeixen dividides a les urnes. Per una banda, un PSOE en què els que s’anomenen barons, farien un favor si no diguessin gaire cosa. Per l’altra, un Podemos molt descafeïnat. Massa tendres els nous polítics, i acaben per forçar velles maneres de fer.
La dreta suma. Partit Popular, Ciutadans i Vox farien la majoria suficient. Però ja ho hem vist a Andalusia, i a la foto de la Plaça Colón, on pareix que els anuncis en polítiques d’igualtat ben podrien mobilitzar l’electorat de centreesquerra. El futur és incert, ara més que mai. Les noves tecnologies i la manera de viure ràpidament, fan que els discursos semblin menjar precuinat.
Sigui com sigui, i retornant a l’anunci fet per Sánchez, jo també vull una Espanya inclusiva, on hi capiguem tots, inclús els independentistes. Jo també vull un clima de respecte, de tolerància i moderació. Per açò, apostaré per qualcú que hagi demostrat que prefereix el diàleg, que hagi estat capaç d’intentar cercar una solució en lloc de polsar el número 155 i apostar per la presó.
I vull que la inclusió sigui extensiva a tot el que malauradament ens podria anar a la contra, com les baralles lingüístiques, les dificultats socioeconòmiques i les pressions socioculturals.
Aquesta Espanya nostra, sens dubte, molt millor diversa i plural.
