M’ho he passat d’allò més bé davant del televisor (feia temps que no em passava) amb els quatre programes que la Mercedes Milá ha protagonitzat amb el seu schnauzer. Amb Scott i Milá, m’he tornat a trobar-me amb el talent de la periodista que recordava, en un format fresc, divertit, amè, interessant i sobretot, carregat de missatge. La Milá és molt Milá però no se n’amaga i es mostra tal qual és, generant fins i tot el dubte a l’espectador si tot és fruit d’una espontaneïtat molt ben calculada. En qualsevol cas, per mi el producte final ha estat una delícia.
I com no podia ser d’altra manera, Menorca esdevé protagonista al darrer capítol emès, on els voluntaris «Per la Mar Viva» amb en Carles Salord al capdavant, fan una jornada de recollida a la platja de Binimel·là. Des d’allà fa un salt a l'Índia, on es troba amb un advocat que fa anys es dedica a netejar les platges de Bombai, que estan plenes de residus.
L’objectiu de la periodista és fer-nos conscients del greu problema que tenim amb la quantitat ingent de plàstics que fem servir a les nostres vides i que, per desgràcia, s’acaben abocant al mar, generant un seriós perjudici per a la salut del planeta. El més preocupant és que el vici de llençar les coses a l’aigua el tenim après de llençar-les prèviament carrer o al bosc. Malgrat l’esforç d’uns quants, només cal mirar al terra quan passegem per veure que bruts som l’espècie humana.
