Hi ha persones amb les que connectes de seguida, com si us coneguéssiu de tota la vida. Estableixes un vincle d’afecte i cada vegada que et trobes o que comparteixes una estona, et dona la sensació de tenir algú molt proper.
L’amic José Borràs és una persona d’aquestes. De tracte afable, sempre amb alguna cosa per dir-te, un acudit o simplement un petit somriure sota els seus ullets saltirons, en José es fa estimar. Ahir dimecres la junta dels Amics de s’Òpera de Maó li vam voler retre un petit homenatge per agrair els seus quaranta anys de col·laboració desinteressada, després que a la darrera assemblea general de socis, ens digués que volia retirar-se als seus 88 anys. “Potser ja em tocaria, no?” deia sorneguer.
El seu pare va ser-ne fundador i ell va voler seguir el seu exemple, ajudant des del primer dia. Va ser un dinar emotiu on es va notar aquesta estima que li professem tots. Hi era el President actual, en Joaquim Comas però també el seu predecessor, en Josep Maria Quintana, que no s’ho va voler perdre. I és que no només la música i en aquest cas la òpera, ha posat en José Borràs al peu del canó sinó també els fogons. Fa tres anys des de Fra Roger també li van retre un gran homenatge, en aquest cas 25 cuiners van preparar un Menú Degustació de 10 plats que es servien al mític Restaurant Rocamar. Llarga vida, amic José!
