Sa notícia que Vox visitarà cinquanta-dos instituts de Balears -entre ells es ‘Biel Martí’ de Ferreries, es ‘Josep Maria Quadrado’ de Ciutadella i es ‘Pasqual Calbó’ de Mahó- per comprovar si hi ha adoctrinament ha caigut com un plom entre ses capelletes catalanistes. Bensenes, si no hi ha adoctrinament i ningú té res a amagar, no sé per què s’han estufat tant qualcuns. Dit açò, tenc que reconèixer que tampoc sé com pretenen des de Vox detectar adoctrinament escolar presentant-se in situ a ses escoles. Si n’hi hagués, seria tan senzill com evitar fer comentaris polítics en sa seua presència. Tampoc me sembla lògic ni eficaç elaborar una llista aleatòria d’instituts perquè segurament així se faran visites innecessàries a instituts on mai hi haurà hagut casos o denúncies d’adoctrinament. Seria molt més pràctic anar directament an ets instituts públics on han existit casos de denúncies per adoctrinament. Basta veure ses queixes que van fer en es seu dia Estudiants Lliures de Balears (ELB), es sindicat a favor de sa llibertat lingüística i educativa que va impulsar Laura Venzal, millor nota de Batxiller i Selectivitat de 2014 (9.8) que va renunciar a sa Matrícula d’Honor perquè una companya pogués estudiar amb una beca.
Amb aquesta qüestió se mesclen diferents conceptes, i seria bo que no mesclàssim ous amb caragols. Una cosa és sa llibertat lingüística, que per molt que la Sra. Armengol canti missa, tots sabem que a Balears no existeix i que en es 82,9 per cent dets instituts públics de Balears s’aplica una immersió lingüística obligatòria en català. Es qui hem estat educats en català açò ho sabem, no mos llepam es dit. Una altra és s’imposició des català estàndar que s’està engolint es nostro menorquí, en contra de lo que diu s’article 35 de s’Estatut d’Autonomia: «Les modalitats insulars del català de Mallorca, de Menorca, d’Eivissa i de Formentera seran objecte d’especial estudi i protecció». I finalment, també hi ha s’adoctrinament polític. Però sa qüestió és: ¿com se duu a terme aquest adoctrinament?
Una feina efectiva és sa que està fent Societat Civil Balear (SCB), que es mes de febrer va presentar un avanç d’un estudi que està elaborant sobre 32 llibres de text emprats en es 80 per cent des centres públics i concertats de Balears. Un informe que està elaborat per prestigiosos docents universitaris i d’institut com es catedràtic d’Història des Dret a sa UIB, Román Piña Homs, es professor de Filosofia, Sebastià Urbina, o sa doctora en Història antiga, Gari Durán, entre d’altres personalitats. Anem a veure com s’adoctrina en es llibres amb pèls i senyals. Es llibre de Geografia i Història de 2n d’ESO de Vicens Vives reconeix en un gràfic que amb sa conquista de Mallorca el 1229, es nous pobladors catalans van ser només un 39,71 per cent, seguits d’occitans (24,26 per cent), italians (16,19 per cent), aragonesos (7,35 per cent), etc. Però al llarg de ses pàgines 134, 135, 149 i 151 no atura de repetir s’idea d’una pretesa «conquesta catalana de Mallorca». Es llibre de 2n de Batxiller d’Anaya afirma sa següent fantasia: «La població musulmana fou expulsada de Mallorca i Eivissa» i que «aquestes illes foren repoblades exclusivament per catalans». Es llibre de català de s’Editorial Casals ensenya directament uns inexistents «Països Catalans» que, en teoria «foren derrotats militarment per les tropes francoespanyoles de Felip de Borbó». Però no només se tracta d’un innegable adoctrinament d’índole pancatalanista, sinó que molts de llibres de text també expressen una imatge negativa des capitalisme, ses empreses o ets empresaris, sense explicar adequadament sa seua funció imprescindible com a creadors de riquesa. Lo mateix passa amb es turisme, sa construcció i es paisatge, sense mencionar es progrés que suposa es desarrollament econòmic. Se xerra malament des capitalisme i des lliure mercat, però se passen per alt ses tragèdies socials, econòmiques i humanitàries que han suposat es socialisme i es comunisme a tot el món.
¿Qui és que està politisant s’educació des nostros joves? Sa resposta és molt senzilla. Només conec un cas d’un institut de Menorca fa uns anys on un professor va posar a Foment Cultural -ara Sa Fundació- com exemple d’autoodi per defensar es menorquí. Sa majoria de professors de Balears no adoctrinen ni fan política a ses aules. Es problema el tenim, i molt greu, amb es llibres de text. És responsabilitat des nostros governants que es llibres d’escola tenguin un contengut neutral i de qualitat en tost de propaganda política. ¿Com podem permetre que es llibres de text de ses escoles de Balears xerrin d’uns ficticis països catalans? S’educació pública s’ha de moure en un àmbit d’escrupulosa neutralitat ideològica que permeti a s’immensa majoria de pares sentir-se còmodes amb es contenguts que se transmeten an es seus fills. És hora d’exigir una rectificació a sa classe política, es vertaders responsables de sa propaganda que està desprestigiant s’educació pública de Balears.
