El temps en què vivim dona sorpreses. És com si haver aconseguit -a Occident- que tothom pugui anar a escola i que la societat del coneixement penetri en cada casa, no hagi servit per formar les persones. Al contrari, sembla que som allà on érem abans, amb les mateixes dèries i els mateixos rentats de cervell.
En alguns estats de Nord-Amèrica, el programa d’estudis de l’escola no pot incloure l’evolució de les espècies, que vol dir que tenen vetat explicar com hem arribat a ser humans. Si es posen per davant les velles creences, no té cap profit la investigació científica.
Tot sigui dit, són els mateixos estats en què el president Trump va tenir més vots, l’home que se’n fot de l’escalfament del planeta i de les conseqüències que ja comença a tenir per a la humanitat. Ell, i a Espanya el seu petit aprenent senyor Aznar, en saben més que tots els experts junts, que vaticinen el desastre.
Més. A Europa hi ha un moviment molt estès que nega l’Holocaust. Els camps d’extermini i els milions d’assassinats perpetrats pel nazisme per a ells no han existit mai. Són una fantasia macabra inventada per criminalitzar el feixisme.
A la Rússia actual, es ralla poc dels camps de concentració de Sibèria i dels crims del comunisme del temps de Stalin i successors. I els nous dirigents russos han convertit la democràcia teòrica que van estrenar fa quatre dies, en una dictadura de l’oblit.
A Espanya, durant quaranta anys de democràcia s’ha silenciat, més que els crims de la guerra, els de la postguerra i de tot el franquisme. Sense anar més enfora, en el Menorca digital de dilluns, un comentarista se n’enfotia fins i tot de les tortures salvatges que es practicaven a la comissaria de Via Laietana, a Barcelona.
I el problema no és que quatre il·luminats escampin aquestes mentides o que se les arribin a creure. El problema és que la societat no ha canviat, i que avui és tan influenciable com ho era quan el poder se n’aprofitava de l’analfabetisme i l’aïllament de la gent per dominar-la.
No hi ha gent més influenciable que aquella que no vol tenir problemes i que ja li està bé com van les coses. Que assegura que la política no li interessa i que, tanmateix, tots els polítics són iguals. Precisament perquè no vol analitzar les coses, és la que està més indefensa davant la informació que la bombardeja cada dia.
Tot s’ho creu, i com més estrafolari, més. Si en primer era víctima del discurs més demagògic, ara ho continua essent, però amb l’agreujant que ara el discurs arriba pels camins més sofisticats dels mitjans de comunicació i les noves tecnologies.
Les mentides circulen sense aturador pels noticiaris i les xerxes socials, i els que les escampen saben que tenen un públic bo d’enredar. En són un bon exemple la criminalització dels immigrants. No és ver que acaparin els ajuts socials ni que saturin l’atenció sanitària, com volen fer creure.
Tots els recomptes seriosos ho desmenteixen... Però tothom en pot explicar algun cas concret -que n’hi ha, naturalment- i amb tan poc bagatge ja hi ha barra lliure per a la xenofòbia i el racisme. Per cert, que no sé com es pagaran les pensions d’aquí a uns anys si no arriben joves estrangers disposats a contrarestar l’envelliment del país.
Aquests dies torna a ser tema de debat la violència masclista, una xacra que s’ha de ser sord i cec per no reconèixer que està incrustada en la societat en què vivim, i que ja és hora d’eradicar-la com sigui. Però així i tot, els ideòlegs de la mentida i la ignorància mos volen fer creure que no existeix.
Per a ells no tenen cap significació les mirades lascives, les frases obscenes, els fregaments gratuïts, les violacions en solitari o en grup, ni el saldo de milers de dones assassinades cada any. La violència masclista és un invent d’allò que ells anomenen dones mal cardades i feminazis.
De tal manera que dilluns, en el dia internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, es van dedicar a rebentar declaracions, des dels seus càrrecs oficials allà on ja els han aconseguit. El cas més divulgat, el de l’engominat Sr. Ortega Smith a l’Ajuntament de Madrid, tan mascle que ni va voler mirar l’afectada que l’increpava des d’una cadira de rodes.
I una vegada més, el problema no és que quatre il·luminats escampin aquests despropòsits. El problema és que tenguin prou vots a Espanya per reunir cinquanta-dos diputats. I que a Menorca, 3.961 persones els hagin votat.
Una reculada en tota regla. Cap a on? Cap al passat? Un món millor només es pot construir mirant al futur i sense perjudicis. I creure’s el contrari és caminar com a crancs i de cap a l’enfony.
