Menorca es va començar a modelar per la mà humana fa al manco quatre mil anys. El resultat és un espai satisfactori per a molta gent, on la natura ha pogut anar-se adaptant sense perdre-ho tot. L’Illa és avui una sort de monument molt visitat, que pot aprendre d’altres indrets que han abordat el problema de la massificació.
Efectivament, el territori menorquí actualment és una mescla d’aquella matriu biofísica natural, on s’han anat incorporant les intervencions de les diferents cultures que han intervingut. El paisatge en mosaic que domina la major part del seu territori és fruit, idò, d’una lenta fusió de natura i cultura, que permet l’activitat econòmica sense sacrificar-ho tot al curt termini.
Aquests tipus d’espais, quan sumen també estabilitat social i serveis bàsics coberts, estan molt cercats. En el nostre cas, a les més de 90.000 persones que hi viuen tot l’any, s’hi sumen centenars de milers més que actuen de visitants.
EL DEBAT SOBRE EL PERILL d’una massificació excessiva no és nou a Menorca, tot i que a les illes veïnes se’n parla molt més per raons òbvies. Però com que de cada any rebem més gent, és un tema que no convé ajornar. Recordem que, malgrat els titulars basats en les habituals i pessimistes enquestes de percepció econòmica, la realitat és que aquest estiu hem tornat a superar el màxim històric de passatgers aeris.
Quan la demanda turística és tan gran, s’han de buscar maneres per a fer compatibles la conservació dels valors que s’ofereixen amb la qualitat de l’experiència dels visitants i dels residents. Un aspecte que ja fa anys que es treballa a altres llocs. Com que molta gent veu el món de manera molt antropocèntrica, fixem-nos amb les anàlisis que s’apliquen a monuments històrics i culturals, com ara l’Alhambra de Granada.
Allà fa estona que van descobrir que, si no limitaven el nombre de visitants i estructuraven sistemes de gestió de fluxos de gent, el resultat era doblement negatiu, perquè es degradava l’espai i es valorava a la baixa l’experiència dels clients. És la idea de la capacitat de càrrega, que va més enllà dels m² per turista.
Aquesta capacitat basada en l’espai disponible és la que s’aplica (o s’intenta aplicar) a Menorca a l’hora de dimensionar els aparcaments a les platges. Però els experts parlen d’altres paràmetres que cal contemplar.
Per exemple, l’anomenada capacitat d’acollida social, que inclou el nivell de tolerància de la població resident. A Palma, els desembarcs concentrats de milers de persones dels megacreuers, fa temps que han superat aquest llindar per a molts de residents. La temporada alta de Menorca sol causar impressions similars.
I també inclou la valoració de l’experiència dels visitants. Les cales d’aquesta illa són una preciositat per a molta gent no acostumada a veure un litoral semblant, però tenir l’expectativa d’una platja verge i trobar-se a Cala en Turqueta amb un ús del 380 per cent o a Macarelleta amb el 528 per cent com es va registrar l’any passat, pot no ser gaire satisfactori.
Bona part dels agents econòmics, que no vol dir tots, encara consideren una heretgia parlar de límits. Però aquestes polítiques de gestió de la pressió humana, quan es fan ben fetes, s’han demostrat empíricament com a positives per a l’economia. L’Alhambra fa anys que té un nombre màxim diari de visites, que paguen entrada, i és el segon monument més visitat a l’Estat (després de la Sagrada Família).
ORDENAR EL TERRITORI, habilitar circuits, fomentar uns llocs i no uns altres, tenir en compte l’experiència estètica dels visitants i la percepció de la massificació per part de la població resident, vol dir treballar amb paràmetres que ja estan experimentats a altres llocs que es preocupen de la qualitat que ofereixen i del lloc on viuen.
Aspectes que cal complementar amb polítiques de selecció dels visitants que es desitgen, a partir de les campanyes de promoció (no és igual conviure amb hooligans que amb turistes interessats per la idiosincràsia del destí), de la informació que s’ofereix a la gent que arriba (en una Reserva de Biosfera s’ha de suggerir un comportament especialment respectuós) i d’altres recursos similars.
Respectar la capacitat d’acollida és positiu per a l’economia i per a la conservació dels valors del territori. Convé posar-se a l’alçada del temps que vivim.
